27S: D'on venim per saber on anem

Gràfic de l'evolució de les darreres eleccions a Sant Cugat. A més a baix és interactiu amb informació ampliada.

Miquel Margalef i Jordi Pascual

Catalunya s'enfronta el 27S a les eleccions més importants de la seva història. Així ho han dit els líders de gairebé totes les candidatures que concorren a les eleccions al Parlament. Són especials perquè hi ha dues llistes que plantegen els comicis com un plebiscit sobre la independència de Catalunya però, també, pel moment històric amb els efectes de la crisi latents i una reacció popular que ha trasbalsat el panorama polític arreu d'Espanya.

Durant les darreres dues setmanes Sant Cugat ha viscut immers en una campanya que ha esdevingut un argumentari a favor o en contra de la secessió. Junts pel Sí ha protagonitzat els actes més multitudinaris. Ara bé, tant Catalunya Sí que es Pot com la CUP-CC han demostrat vitalitat amb els seus respectius actes de campanya portant representants nacionals. Mentrestant PSC, PP i Ciutadans han preferit fer una tasca pedagògica a peu de carrer amb carpes ubicades a llocs estratègics. També els altres tres partits. Unió no s'ha mostrat tant.

La campanya ha estat marcada pel debat sobiranista. Això ha provocat que els arguments sortissin del nivell autonòmic per arribar arreu d'Espanya i d'Europa. Sant Cugat no ha viscut aliena a tot això i els posicionaments dels candidats i representants locals s'han centrat en gran mesura en el paper de Catalunya al món en cas d'independència. Així es va poder veure en el debat electoral organitzat conjuntament per Cal Temerari i aquest diari el passat dimecres.

Fins i tot l'ANC i Societat Civil han entrat en campanya. Els independentistes ho han fet directament donant suport a Junts pel Sí i a la CUP-CC. També anuncien un servei d'acompanyament als col·legis electorals per a persones amb mobilitat reduïda, sense que això condicioni el seu vot. Ho fan per la convicció de la importància del 27S en la història catalana. Es pot demanar el servei a través del correu electrònic o telèfon (644 40 03 66). Societat Civil va organitzar un acte al Centro Popular Andaluz alertant, principalment, de les conseqüències econòmiques de la independència. També va repartir cartes arreu de Catalunya.

El passat recent de les eleccions a Sant Cugat

Queda clar que l'expectativa i el temor que generen aquestes eleccions són extraordinaris. Probablement des de la re-instauració de la democràcia no hi ha hagut tanta gent polititzada tot i que el 15M va servir com a toc d'atenció. La majoria d'analistes situen el creixement de l'independentisme molt recent en el temps, com un moviment social defensiu davant la rigidesa del règim del 78. L'“atac” genera una contra-ofensiva prepositiva de construir en un nou Estat les mancances de l'actual. A la resta d'Espanya s'ha traduït en un terratrèmol polític amb Podem i Ciutadans com a protagonistes.

Per aquestes raons és un element fonamental saber com ha evolucionat el vot a la ciutat de Sant Cugat. A l'hora de dipositar el vot dins de l'urna hi ha molts factors que influeixen en la decisió, només cal mirar les diferències que es generen segons el nivell territorial de les eleccions. Un altre factor que és clau i que també influeix en els resultats finals és la participació, que moltes vegades està lligada al nivell territorial de les eleccions.

Segons indica la gràfica de participació, els comicis que més mobilització han generat entre els santcugatencs han estat les autonòmiques de l'any 2012 amb un 78,41%. Aquestes eleccions van ser avançades pel President Mas dos anys abans del previst a causa de la negativa de Mariano Rajoy a la petició d'una millora fiscal per a Catalunya. Van ser les primeres eleccions, després de la restauració democràtica, que CiU va començar a plantejar la possibilitat d'un “Estat propi”, sense definir si era independent o federal. Però tot i la singularitat d'aquestes eleccions, els comicis autonòmics generen una gran mobilització de l'electorat santcugatenc. Tant al 2006 com al 2010 es van mobilitzar més del 67% dels ciutadans que estaven cridats a les urnes.

Conjuntament amb les eleccions catalanes, les generals també generen una gran expectació entre la població de Sant Cugat. De fet, i en el còmput global que s'ha analitzat, les eleccions generals fomenten una participació més regular i més alta que les eleccions catalanes. La participació de les generals al 2008 només disminueix un 0,95 punts respecte les autonòmiques del 2012. Quatre anys més tard en els comicis del 2011 la participació es va situar en un 74,82%.

Sembla clar, segons indiquen les dades, que les eleccions que més interès generen entre els santcugatencs són les que formen el Parlament Català i el Congrés. En tots els casos analitzats fins el moment, Sant Cugat està per sobre de les mitjanes globals i, per tant, no segueix les tendències generals. Sí que ho fa en el cas de les eleccions europees en què la participació decau en picat. El cas més clar és el de les eleccions al Parlament Europeu del 2009 en què només un 44,95% van exercir el seu dret a vot. Això no significa que el sentiment europeista no formi part de la majoria dels santcugatencs.

Un altre element que pot definir el comportament del vot és el cens, ja que normalment l'augment de població censada pot afectar la majoria. Aquesta norma, però, es compleix a mitges a Sant Cugat. Segons indiquen les dades de l'Idescat la població amb dret a vot ha augmentat al llarg del últims anys. En les eleccions Europees del 2009 52.598 ciutadans estaven cridats a les urnes. En les eleccions al Parlament del 2012 s'havia generat un increment de 3.576 censats. Però aquest augment encara es fa més notori si mirem les últimes dades censals dels comicis d'aquest diumenge. Un total de 59.002 santcugatencs podran exercir el seu dret a vot el 27S. Això suposa un increment del 10,86% del cens.

L'augment constant del cens ha implicat un canvi a llarg termini, que conjuntament amb els altres factors esmentats, provoquen el sorgiment de noves forces a l'oposició. Mentre que a CiU no sembla que li afecti aquesta conjuntura, PSC, PP i ICV paguen aquest augment. Si a aquest increment del cens, li sumem el descrèdit polític que té l'anomenada “vella política”, ERC i sobretot la CUP i C's en surten beneficiats. Només cal analitzar les dades de les últimes eleccions municipals en què els partits que eren abans a l'oposició passen a ocupar els últims llocs al Ple. El canvi de forces de l'oposició és radical. Per tant, aquest augment del cens de moment sembla que només afecti els partits de l'oposició. Caldrà veure si el canvi es manté estable o és només un factor passatger.

Amb aquest marc participatiu es pot veure que Sant Cugat és una ciutat que si funcionés com un sistema polític seria de partit hegemònic. CiU ha estat la guanyadora de 9 dels darrers 10 comicis. Únicament a les eleccions generals del 2008 el PSC va superar CiU -4 punts de diferència. Un resultat que ve clarament condicionat per dos elements. El primer, ser unes eleccions generals. Molts santcugatencs se senten apel·lats pel vot útil i això provoca que el PP i el PSC destaquin més que a la resta d'eleccions. El segon, el final de la primera legislatura de Zapatero que es va traduir en un augment de 5 escons pels socialistes al Congrés.

De fet, el percentatge de vot de CiU depenia del percentatge de vot de PP i PSC fins el 2012. CiU va aconseguir gairebé un 30% dels vots a les darreres eleccions europees -gairebé igual que a les del 2009. Aquesta vegada la davallada respecte a les autonòmiques i municipals de 2012 i 2015 venia marcada per un clar augment d'ERC -23'19%. Com es pot veure en el gràfic, els pics de suport de CiU i d'ERC passen a ser gairebé simètrics. Caldrà veure si en les eleccions generals de final d'any tornen a créixer PP i PSC o ho fan altres formacions. La tendència de tots dos partits a Sant Cugat ha estat una davallada progressiva des de les generals del 2011. Pel 27S hi ha el handicap analític que CDC i ERC comparteixen candidatura.

Cal dir, però, que basar aquesta anàlisi en l'evolució del vot en eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees és arriscat. Cadascun dels comicis plantegen unes polítiques per a un àmbit d'acció diferent. Tot i que algunes eleccions, com les darreres europees, es veuen condicionades pel debat nacional, no són comparables al cent per cent. No es pot negar tampoc la crisi del bipartidisme espanyol que ja es va deixar veure en les eleccions europees a Sant Cugat. Podem va aconseguir un 3'22% dels vots i Ciutadans un 7'07%, el seu segon millor resultat a la ciutat després de les autonòmiques del 2012.

El canvi polític clar es va viure a les eleccions municipals del 24 de maig. A Sant Cugat el canvi és en minúscules perquè CiU va perdre la majoria absoluta però continua acumulant el 36'97% dels vots -10 punts menys que a les municipals del 2011. L'augment espectacular el van experimentar la CUP -amb PC- i Ciutadans, situant-se amb 4 i 3 regidors respectivament. ERC -amb MES- va tornar a obtenir representació al Ple -3 regidors- amb el millor resultat de les municipals dels darrers anys però amb un percentatge de vot molt per sota de les europees.

Tot plegat mostra un Sant Cugat convergent amb petites variacions segons els comicis. El 27S es coneixerà la força d'Unió sola. Es deixa entreveure un canvi humil per sota de la totpoderosa CiU -al 27S dividida en Junts pel Sí i UDC- capitanejat per la CUP i amb Ciutadans seguint-la de prop. Un altre element a valorar el 27S és la força que pugui tenir Catalunya Sí que es Pot. Tot i que ICV-EUiA va mantenir dos regidors al Ple, va sofrir una davallada de vots respecte a comicis anteriors. Llavors els cercles de Podem van donar suport a la CUP-PC. Caldrà veure la força de tots dos partits a dins d'una mateixa candidatura.

Les dades electorals en clau plebiscitària

Tant la CUP-CC com Junts pel Sí, han volgut presentar aquestes eleccions com un plebiscit per decidir si Catalunya vol o no la independència. Aquesta idea no va ser acceptada per la resta de partits polítics, almenys a priori. Al final de campanya el debat independentista ha estat central en el discurs de tots els partits. Davant d'aquesta idiosincràsia prenem les dades de les quatre últimes eleccions anteriors però analitzant els resultats a través de les coalicions que es presentaran el proper diumenge. S'ha de valorar que tant en les eleccions municipals del passat maig de 2015 com en els comicis europeus de 2014 el debat independentista ja era un element clau en la política catalana i, per tant, es podrien acostar més als resultats del 27S.

Els resultats de les enquestes que s'han presentat al llarg de la campanya electoral marquen una tendència clara cap a una majoria de Junt pel Sí, tot i que moltes no li atorguen la majoria absoluta. Tot i això, el bloc independentista (Junts pel Sí i la CUP-CC) sumarien majoria absoluta en escons i segurament es quedarien a les portes de la majoria en percentatge de vot. Les enquestes atorguen l'oposició a C's, però ben a prop s'hi quedaria la coalició de Catalunya Sí que es Pot. La resta de formacions polítiques es repartirien els escons restants amb una baixada considerable de PSC i PP i la possible sortida d'Unió de la cambra catalana.

Aquesta majoria -no absoluta- clarament independentista apareguda a les enquestes és comparable amb els comicis anteriors a Sant Cugat. Analitzant els resultats de les últimes municipals, els vots de CiU, ERC -amb MES- i la CUP -amb PC- representarien el 63,38% del vots. Això és només una aproximació ja que cal valorar que Convergència ja no es presenta en coalició amb Unió. Aquesta tendència independentista va a l'alça respecte les generals de 2011 i assoleix en les municipals el percentatge de vot més alt. Tot i això, a les eleccions en què la CUP no es va presentar, la majoria no és tan clara o ni arriba a ser-ho. El vot unionista canvia de partit però no varia gaire en percentatge. De fet, es pot apreciar un transvasament de vots del PP a Ciutadans des del creixement del partit de Rivera arreu de l'Estat.

Sigui quin sigui el resultat del 27S, hi ha una dificultat per fer un recompte de vots i escons en clau plebiscitària. Junts pel Sí i la CUP-CC es defineixen inequívocament com a independentistes. PP i Ciutadans, com a unionistes. Catalunya Sí que es Pot planteja un referèndum pactat amb l'Estat mentre que el PSC proposa una reforma de la Constitució i Unió una disposició addicional per reconèixer Catalunya com a nació. El bloc unionista -indicat en vermell en el gràfic- és menys homogeni que el bloc independentista -en verd.

Notícies relacionades