21 santcugatenques tenen processos judicials oberts en causes contra el moviment independentista

Fotos: Cedides i d'arxiu

Les vies judicials obertes davant les mobilitzacions de l’independentisme estan deixant petjada també a Sant Cugat. 21 persones tenen processos judicials engegats per haver participat d’accions vinculades al referèndum de l’1 d’octubre i a les vagues generals i mobilitzacions posteriors.

El crit de “llibertat presos polítics” ressona incansablement en places i carrers, les parets en parlen, els mitjans, per ara, també. D’entrada, estava personificat en Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, després incloïa part del govern, però des del 5 de març també s’han afegit a l’imaginari col·lectiu d’aquest clam multitudinari els músics Valtonyc i Hasel. Es tracta d’un canvi de perspectiva pel que fa al perfil dels presos, per discurs, tipus d’accions, edat i nivell socioeconòmic, que obre la mirada del moviment independentista a una realitat diferent.

Un perfil de persones acusades menys mediàtiques i més vinculades als moviments de base popular que ara identifiquen i citen a declarar per centenars. “Són un perfil d’acusades que ja existien a Catalunya i resta de l’Estat espanyol, però que eren invisibilitzades, ja que qüestionaven l’statu quo quan aquest interessava als mitjans de comunicació i la classe política”, assegura la Maria Ferrer, de l’Associació Memòria Contra la Tortura. Persones que, segons els seus entorns de militància, estaven igualment acusades per les seves idees, igualment víctimes de l’arbitrarietat judicial espanyola i igualment detingudes amb la complicitat dels Mossos d’Esquadra, com les afectades pel cas Garzón, Pandora o 27 i més, entre molts d’altres.

"L’atac de la maquinària repressora de l’Estat cap el moviment independentista i els moviments socials no és nou, però ara té més impacte perquè afecta a més gent i més coneguda"

“Com que ara l’independentisme és un moviment més transversal, afecta a més gent i té més impacte. Això també ha fet que altres casos que abans podrien ser marginals, com el dels 27 encausats per l’ocupació del Rectorat de la UAB el 2013, ara els conegui tothom i no es qüestioni si van fer alguna cosa ‘mal feta’, s’entén que són també víctimes de la repressió desproporcionada de l’Estat espanyol. És un canvi de paradigma, el relat de l’opressor ja no troba tanta complicitats entre la població”, assegura Ferrer.

Sembla doncs propi de dinàmiques ja usades per l’Estat espanyol que ara posin el punt de mira en els Comitès de Defensa de la República, de persones implicades en les accions de les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre, de les organitzacions independentistes i tot el que trobin a la seva òrbita. “Els drets a reunió i manifestació, recollits als tractats internacionals, s’estan vulnerant”, afirma Anaïs Franquesa, advocada penalista, “hem de ser conscients que tot això s’emmarca en un context global de repressió on d’una banda hi ha la part més judicialitzada, de procediments penals, i de l’altra, la violència més física, com la que vam veure l’1 d’octubre. No ho podem analitzar per separat, això forma part d’una estratègia de repressió política”, assegura.

Per la seva banda, Álvaro Benejam, portaveu del PP a l’Ajuntament de Sant Cugat considera que “no es tracta de repressió, es tracta de denunciar les actuacions que traspassen les línies vermelles de la legalitat. Que revisin què han fet abans de queixar-se de les penes que se’ls apliquen.” En aquest context, doncs, centenars de persones anònimes tenen causes obertes arreu del territori i, entre aquestes, les encausades de Sant Cugat.

Les encausades de Sant Cugat

Són coneguts els casos de l’exconseller Raül Romeva, qui va estar en presó preventiva durant un mes, deixat en llibertat sota fiança el passat mes de desembre i ara pendent de judici; i de l’exconsellera Clara Ponsatí, a fora de Catalunya des del novembre per estar en ordre de cerca i captura a Espanya. Tots dos veïns de Sant Cugat i acusats de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. No obstant, hi ha almenys 19 persones més de la ciutat amb causes obertes.

Patrícia està acusada d’un delicte de danys i desordres públics per una acció a la seu del PP de Barcelona: “Érem unes 30 militants que volíem entrar dins la seu, però ens vam quedar a l’espai de seguretat entre dues portes. Vam enganxar cartells i adhesius allà i a l’exterior”. Era l’acció d’inici de la campanya L’organització és la clau de la victòria, del col·lectiu juvenil Arran, per defensar la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. En aquell moment no van identificar ningú però dos mesos després sis persones van rebre citacions per declarar. “Jo la vaig rebre a la casa ocupada on visc, que no és on estic empadronada, i abans havien trucat a casa el meu avi. M’han identificat moltes vegades però això no hauria de constar als fitxers de la policia, en tant que no m’han declarat mai culpable de res. Tot i així, saben qui sóc, on visc i el telèfon del meu avi. Tenim clar que ens van escollir a dit per motivacions polítiques, per nosaltres és una mostra clara dels fitxers il·legals dels Mossos d’Esquadra”, assegura Patrícia. En no presentar-se a declarar, van detenir-la per prendre-li declaració i la van deixar en llibertat, a l’espera d’un judici pel qual el PP els demana 6 anys de presó a cadascun.

Mercè, Alba, Mireia, Carme, Maria, Jessi, Xènia, Rosa, Joan, Òskar, Carles, Ramon, Adrià i així fins a setze són el Bloc Florestà. Són setze veïns citats a declarar, acusats d’un delicte de desordres públics, per tallar durant una hora la C-16 en el marc de la vaga general del 8 de novembre de 2017. Se’ls poden demanar penes de presó d’entre 3 mesos i 3 anys. “Durant la protesta no van identificar els participants, sinó que la policia va prendre les matrícules d’alguns dels cotxes aparcats a la zona i n’han citat a declarar als titulars”, expliquen els portaveus. Així, algunes de les persones que tenen causes obertes són familiars que no eren a l’acció aquell dia. “És una acusació que no s’aguanta per enlloc. A banda d’un mètode d’identificació poc escrupolós, un delicte de desordres públics requereix que es posin persones o objectes en risc, i no és el cas com per iniciar un judici per la via penal”, explica David Aranda, advocat i portaveu de l’organització antirepressiva Alerta Solidària.

Marcel i Albert estan acusats de delicte de resistència i desordres públics per participar de l’encadenament davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el passat 23 de febrer de 2018. Es tracta d’una acció promoguda pels Comitès de Defensa de la República coincidint amb l’aniversari de l’intent de cop d’Estat del 1981. 14 persones van estar 24 hores detingudes entre la Comissaria de les Corts i la Ciutat de la Justícia. “És una detenció política, absolutament desproporcionada. No hi ha cap justificació legal per detenir-nos. Estàvem asseguts pacíficament, no som delinqüents, no fèiem resistència activa… després de l’aplicació del 155 calia una demostració de força, i aquí la tens”, afirma Marcel.

L’atac al moviment de base popular

El denominador comú d’aquestes accions és la denuncia de “la injustícia i repressió espanyola”, una denuncia que ha estat resposta amb més citacions, detencions, empresonaments i la intervenció en l’activitat ordinària de la Generalitat a través de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució: “Volen garantir a qualsevol preu els privilegis d’una classe política, econòmica i cultural hereva del règim franquista”, afirmaven els veïns de La Floresta al manifest de suport als citats a declarar del Bloc Florestà. “Ni tallar carreteres, ni entrar a la seu d’un partit, ni dificultar l’activitat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya em semblen accions normals per reivindicar res, hi ha altres vies”, considera el regidor del PP de Sant Cugat.

En canvi, les persones acusades ho atribueixen a una estratègia orquestrada per aturar un moviment popular: “Intentaran fer callar totes aquelles persones que sortim al carrer per fer efectiva la República, per dir que no tenim por”, afegien els florestans. “El dia de l’acció del TSJC van identificar gent que no havia participat activament de l’acció, quan ja eren quasi a casa. Volen intimidar la gent que milita, volen tenir dades dels qui ens organitzem”, denuncia Albert. “Com més força demostri el moviment, més ens atacaran. L’1 d’octubre van obrir caps i volar ulls, pels talls de carreteres de la vaga general hi ha més de 60 persones citades a declarar, a l’última acció dels CDR van detenir 14 persones de cop, això no passava des de l’operació Pandora dels anys 80”, explica Patrícia.

Albert: "En l’actuació dels Mossos hi ha evidents abusos de l’autoritat i ganes d’intimidar"

Entre aquestes actuacions les persones acusades també denuncien maltracte de la policia durant les detencions: “En l’actuació dels Mossos hi ha evidents abusos de l’autoritat i ganes d’intimidar”, explica Albert. “Des d’emmanillar-nos per darrera quan era totalment innecessari, fins a traslladar-me en furgoneta sense cinturó, amenaçar-nos, pegar-nos o fer-nos comentaris despectius en veu baixa…”

“Dono per fet que el sistema judicial se cenyeix al Codi Penal i si alguna de les persones citades veu arbitrarietat o maltracte per part dels Mossos d’Esquadra, que és qui executa aquestes detencions, doncs té les vies jurídiques necessàries per denunciar-ho. De fet, si els culpables fossin persones com cal, s’autoinculparien”, considera Benejam.

No obstant, segons l’Associació Memòria Contra la Tortura, aquestes actuacions que relaten les persones acusades coincideixen amb les anàlisis que es fan a nivell teòric i a partir de casos internacionals de les estratègies repressives dels governs: “La repressió està pensada, no són actuacions policials violentes a l’atzar, sinó que responen a una voluntat expressa de sembrar la por i acabar amb tot allò que qüestioni el sistema. Cal molta denuncia i solidaritat per frenar l’embat de la repressió”, assegura Ferrer.

Una idea que reforça Patrícia: “La repressió l’hem d’afrontar col·lectivament. No m’han vingut a buscar a mi per ser Patrícia, sinó per ser una persona més entre les que fèiem l’acció. No ataquen a persones concretes, sinó que ataquen al moviment. Així doncs la resposta l’hem de donar com a moviment, amb organització i solidaritat: anar juntes als judicis, pagar els costos de la repressió, fer acompanyament emocional…”. Solidaritat que Marcel i Albert han volgut posar en especial valor: “Sentir crits de ‘llibertat’ quan estàs a la cel·la de la comissaria, dóna sentit al mal tràngol i incertesa que vius en hores que es van llargues”.

Així, segons relaten els testimonis, el crit de “llibertat presos polítics” potser s’haurà de fer extensiu a més casos i nous perfils. Al seu parer, tenim ara l’oportunitat de revisar quines han estat les víctimes del relat dominador de l’Estat espanyol les últimes dècades i quina ha estat la solidaritat del poble català.

Notícies relacionades