1,13 milions per expropiar una parcel·la per fer un parc a l’Eixample Sud

Fotos: Jordi Pascual

El Ple de març va aprovar inicialment una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que movia l’edificabilitat de Can Cortés (Les Planes) a Pla del Vinyet, el que ha de permetre una gran promoció de 250 habitatges just al davant del Casal de Torreblanca que inclourà 182 pisos de Promusa, 90 dels quals serviran per compensar els propietaris de les parcel·les afectades de Can Cortés. Mentre el gran titular que defensava el govern era el de la protecció de Collserola i més habitatge públic, l’informe incloïa un altre espai des d’on es movia l’edificabilitat cap a Pla del Vinyet, el número 14 del carrer Pahissa, a l’Eixample Sud.

Es tracta d’un terreny de 827,52 metres quadrats que al seu interior tot just només té un tres edificacions a mode de magatzems, una alzina catalogada i altres exemplars no catalogats que, segons un informe municipal, seria aconsellable conservar en motiu de l’interès públic. És un terreny propietat dels sis germans Broggi Trias, fills del reconegut metge i pacifista català Moisès Broggi. En estar ubicat a una zona urbana consolidada, com és l’Eixample Sud, el govern ha optat per l’expropiació per mutu acord com a fórmula de compensació als propietaris, que rebran 1,13 milions (1.131.192,25 euros).

“Hem hagut d’utilitzar un sol instrument perquè en urbanisme no pots crear sostre, és el que hi ha marcat des de l’any 76”, explica el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, per justificar una modificació que té en compte tres àmbits tant diferents com Can Cortés, l’avinguda Pla del Vinyet i el carrer Pahissa. Els 1,13 milions venen marcats per la valoració dels serveis de l’Ajuntament: “El valor del terreny del carrer Pahissa no ve marcat pels arbres i les edificacions, sinó pel sostre que s’hi pot fer. Eren poc més de 1.000 metres que no s’haguessin pogut materialitzar per complet i, per tant, haguéssim hagut d’indemnitzar”.

L’acord ha arribat després que els propietaris intentessin obtenir una llicència de construcció que no es podia atorgar perquè l’alzina catalogada impedia el desenvolupament del projecte. Passat l’agost del darrer estiu, els sis germans Broggi Trias es van reunir en diverses ocasions amb el govern per arribar a un pacte, que finalment es va materialitzar amb una modificació del PGM perquè la parcel·la esdevingués zona verda pública i, per tant, se’ls hagués d’expropiar. D’aquesta manera, els propietaris desistien a la llicència demanada i la parcel·la passava a ser de propietat municipal per fer una plaça pública.

L’operació, però, ha de tenir una justificació d’interès públic que Calvet explica amb la necessitat d’un espai públic al barri: “L’Eixample és una zona densa que no disposa de zones verdes més enllà de les privatives. En qualsevol barri és oportú que hi hagi zones verdes públiques que exerceixin mecanismes d’interrelació entre els veïns”. Les dues zones verdes més properes són les que hi ha a l’inici de l’avinguda de Gràcia des de la carretera de l’Arrabassada i la de la plaça 11 de setembre, totes dues a uns 400 metres del número 14 del carrer Pahissa.

La justificació de l’interès públic ha portat força debat ja que la majoria de l’oposició no la veu clara. Munia Fernández-Jordán, regidora de Ciutadans, va ser la més explícita en el Ple: “De l’acord es desprèn que hi ha una finca matriu i, per tant, podria haver urbanísticament més solucions ja que ara simplement l’Ajuntament es llença a comprar un arbre”, argumentava, “ens sembla urbanisme fet a mida”. Segons va dir en sessió plenària, el seu grup municipal va demanar informació sobre el conveni d’expropiació però no se’ls va facilitar per complet: “No hem entès l’acord, no hem aconseguit tota la informació, ens falta documentació i per mostrar simplement un detall: en l’acord el número de referència cadastral està malament”. Van demanar votar separadament la parcel·la del carrer Pahissa però la modificació funciona com un bloc i no es podia segmentar. Van lamentar, llavors, que la proposta era un totum revolutum.

També gairebé tota la resta de l’oposició dubta del tràmit. La portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, no troba justificat l’interès general al·legat i, afegia, “el terreny té una alzina protegida, que ja fa molts anys que la tenia i que, per tant, és una qüestió que afecta els propietaris”. Per als cupaires, és un barri que ja té moltes zones verdes privades i proximitat amb d’altres així com amb Collserola i, per tant, no és necessari fer l’actuació. De la mateixa manera es va expressar Ferran Villaseñor, d’ERC-MES: “Si això estigués a l’avinguda Cerdanyola els diria: ‘Home, doncs evidentment perquè no n’hi ha ni una zona verda, o poquetes’”. Els republicans van demanar tenir en compte altres parcel·les que es puguin trobar amb una situació similar.

“Entenem que els propietaris vulguin edificar el que tenien previst, però el que no entenem és que aquest problema l’hagi de resoldre l’Ajuntament, acabant pagant els desperfectes i plats trencats, i tampoc veiem clar que la permuta signifiqui un bé comú per la resta de ciutadans”, va argumentar la regidora d’ICV-EUiA Roser Casamitjana. També el portaveu socialista, Pere Soler, dubta de la necessitat d’una zona verda a un barri que “per si ja és força verd” i que queda a tocar de Collserola, la Costa del Golf, el Golf i la rambla Rivera.

Amb el suport de PDECAT-Demòcrates, el PP i el regidor no adscrit, les abstencions de la CUP-PC i Ciutadans i el vot contrari d’ERC-MES, ICV-EUiA i PSC, la proposta va tirar endavant al Ple de març, essent una aprovació inicial que obre el termini d’exposició pública en què es poden presentar al·legacions. Perquè la modificació del PGM sigui aprovada definitivament caldrà que el govern estudiï les al·legacions que es puguin rebre, portar el document a aprovació provisional de nou a través del Ple i esperar el vist i plau definitiu de la Generalitat.

Notícies relacionades