Promusa com a disputa política

Fotos: Jordi Pascual

Podria semblar que la ruptura definitiva del pacte de govern entre PDECAT-Demòcrates i PSC anunciada la setmana passada marcaria la sessió plenària de l’abril però ha estat un miratge, perquè ni la resta de l’oposició es fia de la nova posició dels socialistes ni ells volen entrar al joc dels seus companys de bancada. Així que tot ha seguit relativament igual pel que fa a la relació entre els grups de l’oposició, com ja apuntaven les rodes de premsa amb què ambdós grups municipals van posar punt i final a l’aventura d’un govern compartit. Promusa ja havia aparegut llavors amb força i el Ple ho ha acabat d’explotar.

Tots els partits amb representació al consistori saben que l’habitatge és un dels principals temes de la ciutat perquè d’una bona planificació de la protecció oficial i d’altres mesures pot venir un fil d’esperança que aturi l’elitització i l’èxode. Tots els nostres polítics es troben abocats davant una situació que més que difícil sembla ingovernable, després d’anys de crisi econòmica que ha aturat ajuts i enfonsat inversions, en ple creixement del preu del lloguer, amb una recuperació econòmica que continua sense tenir efectes reals sobre gran part de la població –el que cronifica la pobresa– i una Promusa, empresa pública municipal d’habitatge, posada en qüestió davant els indicis de corrupció sorgits durant els darrers anys.

Amb una preocupació ciutadana creixent, que pren la màxima expressió en forma de Sindicat de Llogaters, els polítics han hagut d’agafar el guant i dir: “Ei, aturem-nos que açò és molt gros!” I el problema és que, com sempre, el govern i l’oposició no troben encaix. Els primers defensen sense tremolar el Pla d’Acció 2030 de l’empresa pública d’habitatge, aprovat tant per la Junta General (amb la mateixa composició que el Ple) com pel Consell d’Administració (amb representació de l’oposició però una majoria diferent). I això els ha valgut per treure pit i lluir d’un document que preveu la construcció de 1.000 pisos de protecció oficial. Si volies una resposta atrevida a la crisi habitacional aquí la tens, encara que això ens situï amb un poc de sort a prop del 5% d’habitatges de lloguer protegit, molt per sota del 7% que l’alcaldessa, Mercè Conesa, va dir que ja teníem en un acte de Sant Cugat Empresarial al passat febrer.

A l’altra banda, però, CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA i el PP no ho veuen gens clar perquè les xifres pugen i baixen i perquè el document, els sembla, conté una gran dosi de fantasia en forma de promocions que no estan assegurades perquè no es té en compte la titularitat del sòl, el consens dels veïns i altres aspectes que consideren essencials per fer una bona planificació. No ho veu així Damià Calvet, tinent d’alcalde d’Urbanisme, que cada cert temps li toca fer de guardià de Promusa defensant la bona planificació i tasca feta durant anys i panys. Però l’oposició, que en aquest afer ha sabut fer pinya, sap mantenir-se unida i exigir canvis a l’empresa.

El primer d’aquests canvis, del sacseig –“repensem Promusa”, que sentíem mesos enrere–, mira directament al gerent, Lluís Hosta, reprovat en el marc de la comissió informativa especial sobre els contractes amb Teyco, les conclusions de la qual han acabat al jutjat del Vendrell en el marc del cas Petrum (3%). L’oposició veu com la col·locació de la gerent de l’Ajuntament, Carme Oliver, com a consellera delegada no ha servit perquè Hosta perdi protagonisme, seguint al càrrec amb el sou corresponent. Ell mentre s’ho mira tot des de la bancada del Ple deixant que Calvet sigui el seu únic aliat almenys de cara al públic i amb els crítics amb la seva gestió pensant que si la reprovació triga molt ja no caldrà fer-la perquè s’haurà jubilat abans.

L’altre gran canvi hauria de ser, tal com han demanat aquest mix-mix de partits en una moció, fer que el Consell d’Administració de l’empresa pública tingui la mateixa correlació de forces que el Ple o la Junta General, valga la redundància. Més enllà de les acusacions creuades sobre si això és més o menys habitual –i un apunt del secretari indicant la complicació des d’una perspectiva mercantil que es podria solucionar, tal com ha proposat el portaveu popular, Álvaro Benejam, dient que els consellers són designats a proposta i consens de la Junta General i no per la seva presidència que recau en l’alcaldia–, el que hi ha hagut és un encreuament d’acusacions mútues: Que si l’oposició vol bloquejar l’empresa, que si el govern no vol comptar amb la seva opinió, que si...

I, al final, tot ha acabat, ves per on, amb un nou motiu per als crítics amb la tasca del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, per dir-li trànsfuga. La seva abstenció ha provocat un empat entre els 12 regidors (PDECAT-Demòcrates i PSC) que han votat en contra del canvi i l’altra dotzena (CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA i PP) que havien presentat la proposta, activant així en segona ronda el vot de qualitat de l’alcaldessa, el que ha fet que la moció decaigui desestimant qualsevol canvi al Consell d’Administració de Promusa. La regidora d’Habitatge, Susanna Pellicer, que no acostuma a parlar gaire en el marc de debats com aquest, no ha fet grans celebracions però sí moltes crítiques: “Es posen d’acord per demanar una cosa que on tenen responsabilitats no passa” i “sembla que no parlin amb els seus consellers”, entre d’altres.

Més fàcil li ha resultat al govern l’aprovació de l’autorització del traspàs de dos milions d’euros anuals (3,9 en el 2018) fins al 2023 a Promusa per fer noves promocions d’habitatge de lloguer. Això, que al final del període deixaria un 33,45% d’inversió de la pròpia empresa, un 30,28% provinent de l’Ajuntament, un 25,80% de finançament extern i un 10,47% de subvencions, no pot tenir cap oposició perquè és el mínim que tots els grups polítics saben que necessita la ciutat per fer front a l’emergència habitacional. El problema és que el punt va íntimament lligat al Pla d’Acció que gran part de l’oposició considera desastrós. Davant que el govern els pogués acusar de no voler invertir en habitatge –el que seria la mare de les postveritats si es fa un seguiment al debat sobre habitatge a la ciutat–, cap grup ha votat en contra i fins i tot ICV-EUiA ha acabat sumant-se al vot favorable de PDECAT-Demòrates i del PSC.

Enmig de tot plegat, segueixen altres incògnites, com un Observatori Social de l’Habitatge que no acaba d’arrencar, uns terrenys a La Floresta que no se sap si edificarà Promusa o l’IMPSOL, un repte de distribució de tot l’habitatge de protecció oficial nou –part de l’oposició critica que s’hi preveu massa concentració amb el risc de crear una certa guetització– i d’altres concrecions que Calvet ja ha anunciat que s’hauran de donar a conèixer més endavant. De moment, Promusa ha tornat al centre del debat polític.

Notícies relacionades