Un tracte digne per a les persones grans.... Fins i tot en pandèmia

Fa mesos que estem sobre informats pel que fa al Coronavirus, enganxats a la ràdio, a les pantalles, a la premsa escrita, captant xifres i més xifres, que som incapaces de processar, aprenent epidemiologia, salut pública, ciència en estat pur, escoltant barrabassades a tort i a dret, però, sobretot sentint-nos anomenar de formes tan irrespectuoses, que crec ens podem permetre una reflexió. Quan dic "sentint-nos anomenar" em refereixo al gran col·lectiu, al sac sense fons, on van posar a un aproximat 20% de la població; els que amb data 14 de març 2020 teníem més de 65 anys.

Ens uneix no ser, majoritàriament, productius. Entenent que no és que no produïm, sinó que ho fem sense ser remunerades; continuem tenint cura de la família i persones més pròximes, formant part de plataformes i entitats cíviques, col·laborar amb tota mena d'ONG en lluita per les coses més diverses... aprofitant el temps que ens ha quedat lliure, que en pocs mesos es fa fonedís. Tot això mentre podem. En etapes posteriors ja no aportem més que la nostra expertesa i saviesa de vida.

És curiós que mentre la població està cada cop més agrupada segons l'edat per les seves especificitats concretes (nadons, lactants, primera infància, segona infància, preadolescència, adolescència, postadolescència, preadult, adult, adult madur, adult postmadur...), la teòricament no productiva que, a part de ser el 20% de la població, abasta tranquil·lament 30 anys de vida, està tota al mateix grup. Sota l'aparent preocupació per la nostra feble salut, s'han permès dir-nos i fer-nos el que no està escrit. Cap de les expressions que s'han utilitzat per anomenar-nos mostren el respecte que ens mereixem com a ciutadans i ciutadanes que hem mantingut i continuem mantenint la societat. Ens han fet anònims, han esborrat la història de cada una de nosaltres, les nostres circumstàncies, els nostres interessos, les nostres prioritats. Han decidit per nosaltres, sense nosaltres. Formem part d'un col·lectiu que manifesten voler cuidar, de forma absolutament paternalista, però menyspreant tota l'experiència acumulada i menystenint les nostres prioritats. Ens han tractat com nens i nenes, utilitzant pràcticament els mateixos adjectius afectuosos i possessius; els nostres avis, la nostra gent gran, els nostres vells... però que vol dir? No som de ningú! Som de nosaltres mateixes i sabem cuidar-nos soles. Segurament molt més que els i les que prenen decisions passant de nosaltres, per sobre nostre. Ens han separat, emparats per una sospita científica, dels nostres néts i nétes, de les nostres famílies, com si no vingués d'aquí, com si fos una decisió buida i fàcil, sense conseqüències, quan aquesta resolució és tant o més important que el tancament dels municipis, o qualsevol altra que s'hagi pres. Que preguntin si no, a les persones usuàries de les residències... Tampoc, passats aquests mesos, s'ha avaluat quin impacte ha tingut aquest distanciament sobre la nostra salut i la de les nostres famílies. Si calia fer-ho, es feia, però amb el respecte i la solemnitat que calia. Amb paraules respectuoses, amb el dubte que la situació requeria, reconeixent un sacrifici generós d'aquest col·lectiu cap a la salut pública. Ha estat confús; no sabíem si ens volien protegir o ens assenyalaven com amenaça. S'ha imposat una mirada desconfiada.

Tot això tindrà un cost sobre la nostra salut global, sobre la societat. Hi ha una part inevitable i compartida. La que aquest sector ampli de població ha tingut de propina per falta d'atenció i respecte, ens la podríem haver estalviat. Per no parlar (pel seu abast és impossible fer-ho aquí) del patiment immesurable i vergonyós de les persones ingressades a residències. Però avui tocava parlar de les persones grans, molt grans i més grans encara, que busquem paraules amb les quals identificar-nos, que es respecti la nostra individualitat i que es tinguin en compte les nostres prioritats. I agraïment social pel que hem fet, fem i farem. Encara que no cobrem per fer-ho.

Assun Reyes, Metgessa de família i Diplomada en sanitat
Membre de la Plataforma Pensionistes de Sant Cugat

Notícies relacionades