Supervivents

Comença el show. Els concursants es preparen per enfrontar-se a un dels majors reptes de les seves vides: sobreviure.

Però ells no gaudiran, no obtindran fama, no els serà una experiència positiva: és la supervivència al carrer, a la soledat, als atropellaments, a la gana, al fred, a l’abandonament, a la ignorància, al maltractament, a la manca d’empatia i de bondat. A Catalunya, cada dia s’abandonen uns 79 animals “de companyia”, segons un estudi efectuat pels Agents Rurals de Catalunya i del grup d’investigació Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona; i a Sant Cugat, també se n’abandonen.

En les darreres setmanes, la PAS ha atès tres cadells d’un mes d’edat que foren abandonats al nostre poble, uns animals que per la seva curta vida tindran grans dificultats per sortir endavant; ells i molts d’altres són supervivents, petits herois a la força que davant l’adversitat, han de seguir endavant, si poden.

La responsabilitat de compartir la vida amb un animal no humà va més enllà d’alimentar-lo, i molt més enllà de mantenir una ventrada no desitjada fins el mes d’edat per després desfer-se’n, potser amb la “seguretat” de què alguna persona piadosa se’n faci càrrec. La responsabilitat de viure amb un animal comporta, entre d’altres obligacions, la seva esterilització, un acte que lluny de ser una humiliació o vexació pel nostre company de vida, esdevé una mesura de precaució, tant per evitar embarassos no desitjats, com per evitar fets com els ocorreguts a la nostra vil·la fa tan sols unes setmanes.

Una responsabilitat, la fer-se càrrec d’un animal, no només moral, sinó també penal; i és que l’abandonament d’un animal, tot i no ésser maltractat, està igualment tipificat com un delicte al Codi Penal, que penalitza en el seu article 337 bis el desemparament d’animals que no visquin en estat salvatge, deixant-los en condicions que posin en perill la seva vida o integritat; abandonar un animal o no atendre les seves necessitats bàsiques (aliment, aigua, atenció veterinària, entre d’altres), implica cometre un delicte.

És deure de tots identificar i denunciar aquestes actuacions, per procurar que aquests petits éssers no hagin d’experimentar aquell grotesc espectacle, la funció de la crueltat humana; per intentar donar-los una sortida ràpida d’aquesta vivència, per proporcionar-los una nova vida on només coneguin l’amor de totes aquelles bones persones que sí volen aconseguir un món millor, per a nosaltres i per a ells.

És deure de tots educar en l’amor vers ells, divulgar-lo. És deure de tots aprendre a compartir el nostre planeta, la nostra existència, la nostra vida amb ells, i recordar que no estem sols.

Des de la PAS, juntament amb tots vosaltres, acollim i ajudem a construir aquesta nova vida pels petits supervivents, amb l’esperança de què qui se’n faci càrrec els ofereixi el millor, el que mereixen; i lluitem, també amb vosaltres, per suprimir aquest programa, per eliminar aquests reptes als que gossos i gats, grans i petits, joves i vells, són diàriament sotmesos. I tenim el convenciment de què, tard o d’hora, arribarà aquest moment.

Andrea Xaxo, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades