Siguem líders en innovació i no en ‘fake news’

Jo vull que Sant Cugat sigui una ciutat que lidera iniciatives intel·ligents, serioses, ètiques i innovadores a nivell de gestió de la fauna, de la convivència amb ella i del respecte per l’ecosistema en el que vivim.

A Sant Cugat tenim el gran avantatge de poder funcionar com un micro-espai representatiu que pot servir de “laboratori” per posar en pràctica iniciatives pioneres en la gestió de la fauna i el medi ambient. La millor eina: compilar un ventall de dades contrastades, de criteris i de recomanacions d’aquells que en són experts en la matèria. No només d’ens acadèmics i estudis, sinó també d’entitats i associacions posseïdores d’una experiència sobre el terreny essencial. Ens hem d’allunyar dels tòpics i dels discursos simplistes i alarmistes sense fonament seriós. Utilitzem els recursos econòmics de forma eficient i no caiguem en improvisacions o actuacions de resultats nuls.

Aquesta reflexió la faig perquè sento i llegeixo, per exemple, que la cotorreta pit grisa és la responsable de la disminució de la població de pardals. Permeteu-me que us digui que és fals i malauradament alguns ho van repetint com cotorretes [amb permís d’elles] i al final potser els ciutadans i ciutadanes ens ho acabarem creient. Només cal una dada per desmuntar aquest missatge: la població de pardals a Catalunya és del voltant de 4 milions d’exemplars; de garsa de 250.000; d’oreneta comú 400.000 i de mallerenga carbonera uns 2 milions, per citar algunes [Font: SIOC, Servei d’informació ornitològica de Catalunya]. La població de cotorretes pit grises és d’uns 6.500 exemplars a Catalunya i a tota Espanya d’uns 27.000 exemplars. Sorpresos? És fa força difícil pensar que elles son el principal problema, oi? La feina que haguem de fer, fem-la, però no estenem informacions poc treballades.

Si us interessa el tema, les principals raons del declivi dels pardals arreu són la contaminació, la falta d’espais per nidificar, la falta de fonts d’aliment, i sí, potser en un molt menor cas l’efecte d’altres espècies més resistents, grosses o depredadors. Els pardals fan nius mal acabats en forats d’arbres o d’edificis. A les ciutats, els edificis moderns amb terrats plans i sense forats han limitat moltíssim els espais on poden fer nius (igual per les orenetes). També, s’alimenten en l’entorn urbà de deixalles, restes i insectes però a les ciutats cada cop en hi ha menys. En canvi, les cotorretes no s’alimenten de deixalles i restes, sinó que de brots de gespa, dàtils, fruits, llavors i insectes. La seva alimentació “natural” fa que siguin animals que presenten menys malalties. Fan nius, construïts per elles mateixes, ben estructurats amb branques seques. Tots el parcs, jardins i arbrades que tant ens agraden, son una font d’aliment i nidificació per elles i per això s’han adaptat tan bé. És cert que són nius de vegades de grans dimensions i pesants, i si això en certs indrets presenta un perill pels vianants doncs per descomptat s’haurà de gestionar. Però es pot fer de forma ordenada, ètica i amb el resultat desitjat.

Treballem plegades, institucions i associacions, en benefici de tots, per fer de la nostra població un motor i exemple de protocols curosos, ètics i eficients, fonamentats en fonts d’informació contrastades i serioses.

Alba Roig, membre de la Plataforma Animalista (PAS)
 

Notícies relacionades