Jo segueixo a l'espera, però amb aigua

Fa calor. Molta calor. Els termòmetres disparats mentre sembla que la ciutat es fon, i roba fresca, gelats, aires condicionats i aigua semblen ser els únics aliats per superar els dies.

Diversos comerços, creient ser considerats i “animal friendly”, ofereixen vasos amb aigua pels gossos dels qui entren a comprar; no parlo dels bols que serveixen als gossos que jeuen a les terrasses mentre els seus companys humans prenen alguna cosa, sinó de botigues que disposen d’aquell cartell de “jo espero aquí” del que ja hem parlat en passades ocasions; un dolç dibuix d’un gosset sovint l’acompanya, havent instal·lant a la vora un vas amb aigua per a ells.

Som un bon establiment: posem una arandela adorable al carrer on deixar el teu gos lligat, i a més, per si no fos suficient, li oferim aigua. Som un establiment amic dels animals. I jo sóc un bon “amo”, deixo el meu gos lligat i té aigua per beure, què més voldria?

No ens cansem de repetir el perill que suposa deixar els gossos lligats a les portes dels establiments, que molt més sovint del que creiem, són “robats” i utilitzats per fins tant poc ètics com baralles o la cria il·legal; deixar-lo cinc minuts a les portes d’un comerç en un poble tan segur com Sant Cugat, amb un vas d’aigua a la vora, implica igualment posar en risc la vida del nostre company.

Cal fer canvis, tant en els consumidors, que han de rebutjar deixar els animals fora els establiments, com en els propietaris d’aquests comerços, que han de comprendre que els animals no fan més destrosses de les que pot fer qualsevol persona que entri al local. De fet, en fan moltes menys. No puc evitar repetir aquí una frase que, qui em conegui, m’haurà sentit dir més d’una vegada: mai he vist un gos fer pipí en cap botiga, ni agafar-hi coses amb la boca, ni en general, tenir cap mal comportament; però sí he vist a nens i adults orinar dins el vagó de tren, tocar tots els objectes d’una botiga i acabar trencant-los i desendreçar un establiment sense tenir cura de deixar les coses com estaven, entre moltes d’altres situacions desagradables.

Amb l’arribada de l’estiu, aquest problema s’agreuja, doncs la pujada de les temperatures es converteix en un nou factor de perill pels gossos que esperen al carrer, susceptibles de ser víctimes de cops de calor o deshidratacions.

Per tant, com a companys d’animals, propietaris d’establiments, com a veïns de Sant Cugat i com a persones, cal fer un nou plantejament sobre la convivència entre persones, comerç i animals, essent conscients dels riscs que corren mentre ells “esperen aquí”.

Andrea Xaxo, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades