15 juliol 2018
Aquest any faré unes senyores vacances. Celebro haver acabat els estudis, aconseguit titulacions, i la fi d’una etapa; per sobre de tot, celebro la vida, el present, l’ara. I avui, de fet, celebro el meu aniversari; moltes coses a festejar. I sortir de casa uns dies sembla la millor opció per a fer-ho. Milers de destins ideals, mediterranis, tropicals, exòtics, tradicionals, tots ells diferents, i tots ells amb un punt en comú: les atraccions turístiques amb animals.
Passejos en camell sobre dunes en paisatges desèrtics, rutes per la selva a lloms d’elefants, alletar o acariciar un tigre, nedar entre dofins en tancats instal·lats al mar, assistir a circs amb animals, fer-se una foto amb un lloro a l’espatlla, i moltes d’altres ofertes en què el turista, embaladit per la seva originalitat i per la possibilitat d’establir contacte amb animals majoritàriament salvatges, accepta participar de bon grat: i és que mostrar a les xarxes socials fotografies on surts muntant un estruç, agafant una estrella de mar, o nedant amb taurons –que han estat atrets amb menjar– és gairebé irresistible.
Però l’amor pels animals va més enllà d’aprofitar qualsevol oportunitat per tenir contacte amb ells, i exigeix reflexionar sobre les condicions en què viuen, i la manera com s’ha aconseguit amansar-los; i la resposta a aquestes preguntes no acostuma a ser la desitjada. Independentment de la riquesa i el reconeixement de drets als animals del país en què es dugui a terme aquesta activitat, el tracte que reben els animals sotmesos a ser un reclam turístic no s’adequa a les seves necessitats, així com tampoc l’activitat en sí: i és que cal parar a pensar que els dromedaris no “serveixen” per transportar persones, ni els dofins per viure tancats, nedar i fer salts amb nosaltres, ni els tigres per viure en gàbies i ser acariciats; els animals no han arribat a aquest món per ser-nos útils, per dur a terme cap tasca al servei de la humanitat: existeixen pel sol fet de fer-ho, i cap dret natural ens permet decidir sobre la seva “utilitat” en la nostra societat.
Animalistes, la pròpia PAS, i moltes altres persones i organitzacions treballem per fugir d’aquesta concepció basada en la utilitat animal, i aconseguir un major reconeixement dels seus drets, una tasca que en efecte, recau en el poder legislatiu; tanmateix, està a les nostres mans fer petits canvis, petits actes que ens duguin a portar una vida més ètica, més conscient, i més allunyada del maltractament animal, per treballar en un món millor, per a nosaltres, i per a ells. I evitar participar en aquest tipus d’activitats és fonamental per aconseguir-ho.
Aquest turisme conscient no implica evitar qualsevol tipus de contacte animal, doncs existeixen nombroses alternatives a les activitats turístiques basades en el maltractament animal o en l’alteració del seus cicles naturals, que ens permeten gaudir-ne en el seu estat més salvatge i alhora col·laborar amb aquelles organitzacions que fan possible un turisme respectuós amb el seu benestar i la seva llibertat. Tan sols cal fer una breu cerca, per adonar-nos que hi ha milers de persones al món preocupades per aquesta trista realitat, que treballen dia a dia per canviar-la, i ens ofereixen establir un contacte amb animals preservant en tot moment la seva dignitat i el seu estat natural.
Aquest estiu, avui, vull celebrar, celebrar que aquestes vacances siguem més els turistes amics dels animals, els turistes conscients.
Andrea Xaxo, membre de la Plataforma Animalista (PAS)