Els cors amagats

No sempre tenim un tema concret a l’hora d’escriure un article. Vivim intensament, i cada dia passen tantes coses que ens commouen, que seria etern poder-les reflectir en un paper.

Per tant, aquest cop voldria parlar dels cors amagats, aquells cors que bateguen de nerviosisme quan reben imatges o missatges d’un gos perdut o tancat a un balcó tot el dia o plorant perquè sempre està sol o passant fred a fora la terrassa quan plou o neva, o d’un gat atropellat o d’un animal maltractat física o psicològicament cosa que queda palès en el propi cos de l’animal i també en la seva mirada.

Aquells cors que mobilitzen cel i terra per donar un cop de mà. Uns, sacrificant el seu temps, que potser el tenien planejat estar amb la família, o ocupant temps de feina, o temps de gaudi amb un mateix, altres fent despesa amb el cotxe, anant amunt i avall buscant algun rastre o indicació, d’altres es passen hores llargues darrere les xarxes socials buscant una possible pista que pugui ajudar i hi ha inclús qui es guanya problemes dins la pròpia família, doncs no sempre tots els membres entenen aquella dedicació intensiva i altruista.

Perquè són justament això, uns cors enormes que es mouen sense cap interès, amb l’única satisfacció de sentir la felicitat d’una família que troba el seu animal, o pel fet de saber que un animal abandonat o maltractat ha trobat per fi una llar.

Així doncs, voldria dir un GRÀCIES ben alt a tots aquests cors que s’amaguen dins de gran persones, sovint en l’anonimat, però sempre alerta davant qualsevol signe de se’ls necessiti.

Patricia Trilla, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades