Ell és un gat de carrer, anomenat Bob

Ell és en Bob. No és del tot un gat de carrer, sinó un gat de pis, un gat d'interior. El vam conèixer una assolellada tarda de juny, quan vam dur la nostra gata al veterinari; és una gata gran i necessita visites periòdicament.

Al centre on la vàrem dur hi havia gàbies amb gatets que esperaven un adoptant, tots ells menuts i esbojarrats, petits éssers encantadors que atrapaven totes les mirades. Tots ells menys un: quiet, reposant, un gat gros i ros envoltat de gatets, impassible, acostumat a no ser el centre d'atenció. Ens va captivar: ell es movia lentament, es rentava i observava el seu entorn.

El gat duia uns mesos allà, a la gàbia, després que la seva família humana, una dona gran, decidís deixar-lo, doncs viatjava sovint i passava nombrosos dies fora de casa, i no se’n podia fer càrrec. L'animal vivia tancat i pràcticament sol en un petit pis, sense gaire més estímuls que la soledat.

Tenia 5 anys.

Només veure'l em va venir a la ment en Bob, el gat protagonista de la novel·la basada en fets reals Un gat de carrer anomenat Bob: gats rossos, grans, adults i sols. Tres dies més tard, vam trucar al centre veterinari per dir que ens l'emportàvem, i així va ser, un nou membre a la família havia arribat.

El Bob va descobrir un món nou, ple d'estímuls, de moviment, de vida, però nosaltres no ens vam endur cap sorpresa. I és que adoptar un gat adult et permet conèixer el seu caràcter, i saber si s’adaptarà a l'estil i ritme de vida de la seva família humana; evita destrosses a casa i, el més important, és una oportunitat única per rescatar una vida oblidada. Pocs miren els gats adults, que resten oblidats pels adoptants, que queden embadalits amb l'energia i dolçor dels gatets, gats adults que probablement passin la resta de les seves vides en protectores, sols, sense família, sense llar, pel sol fet d'haver crescut, pel sol fet del pas del temps.

Ara no podem viure sense ell, i mirem el passat amb una barreja de sorpresa i agraïment: sorpresa per no poder comprendre com algú pot deixar un animal tan tranquil, afectuós i divertit com en Bob en una gàbia, i agraïment per què hagi estat així, doncs aquesta decisió ha estat un regal per a la nostra família.

Adoptar un gat gran, un animal adult o sènior, és sense dubte un acte d'amor, que suposa salvar una vida que resta en l'oblit, que viu en la soledat.

Animem i convidem a adoptar animals adults, animem a rescatar vides abandonades que necessiten una oportunitat per ser descobertes i estimades, una oportunitat per tornar a gaudir de la vida, per tornar a néixer. Animem i convidem a fer actes com aquest, amb els que treballem per aconseguir un món millor, per a nosaltres, i per a ells.

Andrea Xaxo Torres, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades