El mètode humil

Fa poc més de dues setmanes, a través de Twitter ens vam introduir en un debat força dens i interessant relacionat amb la caça. Per la nostra banda com a bloc d’un únic pensament i un ideari basat 100% en contra d’aquesta activitat. Per a nosaltres és bàsic que davant els mètodes emprats –presumptament– per reduir la població de senglars, hi posem molt esforç per valorar la situació i proposar alternatives, ja sigui mitjançant el sentit comú, veure què passa a altres països o llegir i documentar-se amb altres estudis.

En la banda de la investigació i l’acadèmia, ambdues parts exposàvem diferents estudis a favor i en contra. Els que estaven en la línia de la reducció mitjançant el foc i l’assetjament, hi havia estudis ben documentats que demostraven les seves hipòtesis. En la nostra banda, envers la gestió ètica del medi, també mostrem els documents que ho defensen.

Llavors, ara amb una mica de perspectiva, amb una reflexió sobre el debat –en la seva forma i en el seu contingut– som conscients que els mètodes que hi ha al darrere d’aquests estudis són curt i ras, el mètode empíric. Aquesta forma de demostrar o refutar les hipòtesis, enfront de la complexitat del nostre entorn, interpreten uns resultats en un espai –físic i circumstancial– molt acotat. Són unes demostracions el més controlades possibles envers la descripció, la raó de l’estudi i les circumstàncies que l’envolten. Dit d’una altra forma, aquests estudis s’acostumen a centrar en una zona concreta, amb unes característiques descrites al detall i sempre amb una cura de salut enfront a divergències i variables inesperades.

Els estudis d’una banda i de l’altra –siguem crítics– donen una raó d’investigació i unes conseqüències pròpies d’aquell escenari. També és veritat que el reforç amb bibliografia similar pot fer veure que es poden repetir els resultats en altres indrets o moments. Al mig del debat va sorgir aquesta discussió i ens explicàvem de la següent forma: Un estudi que se centri en una hipòtesi ‘A’ i que demostri que passa el que diu ‘A’ en cap cas no pot afirmar que no passin altres resultats com ‘B’ o ‘C’, etc.

A tall d’exemple pensem en fer un estudi de quanta gent seu en un banc al carrer entre les 10 del matí i les 10 de la nit al mes de setembre. L’estudi conclourà que sota unes condicions determinades i en uns dies marcats seuran 20 persones –per dir un número–. Podem extreure conclusions de quin % de gent seu respecte a l’any o de si a l’any següent seuen més o menys persones. El que no es pot dir és si al mes d’octubre seuran també 20. Tampoc demostra si han fet servir el banc 20 persones el dia 1 i la resta estava buit. Tampoc es pot afirmar si la gent seu una hora o 5 minuts. Així amb totes les variables que se us passin pel cap.

En conclusió respecte l’exemple del banc, i en transposició als estudis de la cacera, les interpretacions dels resultats sempre van de la banda de l’investigador, del responsable de l’estudi o de qui ho ha encarregat. En la mateixa tònica, per exemple, empreses preocupades per la seva imatge encarreguen estudis o generen segells nous i propis de qualitat, com la ‘llet benestar animal’, per dir un. I tots tenen la seva base científica.

Tornant al tema de la caça, estudis i interpretacions posteriors per persones amb interessos propis en parlen. Es defensen amb una mancança d’extensió de l’estudi o s’escuden amb variables tipus “com que aquí no funciona no funciona enlloc” o d’altres “com que no funciona al 100%, abandonem aquesta forma de gestió i tornem a la caça que és el que fèiem sempre”. Pensem que els estudis locals no es poden comparar amb estudis amb un àmbit més extens.

El més important: no posem en dubte en cap moment la seriositat i la veracitat dels continguts, el que no admetem són visions esbiaixades i interpretacions parcials que al mateix temps s’extrapolen a altres territoris, altres circumstàncies i altres rangs temporals. Que cadascú tregui les seves reflexions, però no les imposem amb un estudi que en benefici del coneixement, –que posats a dir– no es posiciona –o no hauria de posicionar-se– per cap bàndol. Només mostra uns resultats a una descripció acurada de l’àmbit d’estudi i de la metodologia, per tant de les limitacions d’aquest.

Àlex Cuesta, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades