D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol

Art és vida, vida és art. Així ho deia Wolf Vostell, artista alemany de la segona meitat del Segle XX, i així segurament ho considera també Huang Yong Ping, autor d’una de les instal·lacions presents a la darrera exposició oferta pel Museu d’art modern i contemporani Guggenheim Bilbao; en ella, l’artista oriental presenta una gàbia on hi ha tancats rèptils i insectes que, en efecte, no conviuen, sinó que segueixen el curs de la xarxa tròfica, de manera que els primers devoren els segons.

L'exposició d'aquesta "obra" ha despertat la polèmica i provocat la proliferació de notícies falses procedents d'un fet cert: I és que el rumor de què al museu havia exposat un cavall (viu o mort), causà rebuig i sorpresa entre gran part de la població, fins que la notícia ha estat desmentida. Tanmateix, la imatge que se n'ha difós no és pas fictícia, sinó que prové d'una exposició feta a Nova York, en què en efecte, penjava del sostre un cavall dissecat.

Aquests no són casos aïllats, doncs és cada vegada més usual l'ús d'animals, vius o morts, en l'art. Altres artistes van més enllà, i han arribat a matar animals en directe, o a mostrar els seus cossos esquarterats i ensangonats.

Unes mostres que si bé desperten un gran rebuig per part de la població, també en denoten la hipocresia imperant en la societat actual. I és que la imatge d'un animal de granja mort, dins o fora d'un museu o una galeria, així com la del seu assassinat, és la que precedeix a qualsevol producte càrnic que consumim. Si avui en dia, cada cop que volguéssim menjar carn, haguéssim de matar l'animal, mirar-lo als ulls i treure-li la vida, ho faríem? Quants seguiríem consumint-ne?

Pablo Picasso deia que l'art és la mentida que ens ajuda a veure la veritat. La gran mentida del consum de carn, la gran mentida de la mort animal.

Es tracta d'unes brutals invitacions a reflexionar que crec beneficien la societat, fent-la conscient de la seva realitat, tan assumida, i alhora tan crua, emparada en la dita que diu “d'allò que els ulls no veuen...”.

Tanmateix, elements com la dignitat de tots i cadascun dels éssers vius porta a considerar si aquest tipus d'art esdevé ètic. En efecte, l'exposició d'animals vius, tancats, suposa sense dubte un atac cap a la seva llibertat i dignitat, essent convertits en simples elements transmissors d'una idea o un concepte, perdent la seva identitat pròpia. D’altra banda, la mostra de cadàvers d’animals ajuda a provocar aquelles reflexions sobre la conducta humana, tot i que igualment es pugui entendre afectada la seva dignitat.

Si l'art ens permet sortir d'un món irreal, veure més enllà i mirar als ulls dels altres, que així sigui, sempre preservant la dignitat animal, de manera que ens faci treballar per un món millor, per a nosaltres i per a ells.

Cerquem un art transmissor d’idees respectuós i lliure de crueltat.

Andrea Xaxo Torres, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades