3, 2, 1… a caçar

Queda oficialment inaugurada la temporada de caça de porcs senglars a Sant Cugat. Ni més ni menys que 20 jornades on, un any més, es disfressarà de “solució contra la superpoblació” un acte que només pot rebre el nom d’error garrafal.

Tots estem d’acord que la presència de porcs senglars a les zones urbanes comporta certs riscos i molèsties per a la ciutadania i que s’ha de buscar una solució eficaç. Però a dia d’avui, encara hi ha certs col·lectius que per eficaç entenen organitzar batudes on es maten a sang freda uns animals que l’únic que han fet ha estat intentar adaptar-se com podien a la reducció del seu hàbitat natural. Nombrosos estudis demostren que la caça, simplement, no funciona. Segons les dades del programa de seguiment de poblacions de porcs senglars a Catalunya, el nombre d’animals s’ha duplicat per cinc des de fa 23 anys. A més, al programa de l’any 2015 indicava que la caça, en comptes de reduir la població, contribueix al seu creixement accelerat ja que augmenta el nombre de femelles primerenques en disposició a parir.

Deixant el tema de l’eficàcia de banda, també cal esmentar altres conseqüències derivades d’aquesta pràctica. Una d’elles, serien els importants ingressos econòmics que se’n treuen de caçar porcs senglars, donat que la gran majoria de la superfície apta per a la caça a Catalunya és gestionada per “cotos” privats. Sembla mentida que en ple segle XXI encara hi hagi gent que es lucri de matar a altres éssers vius sense que sigui una necessitat vital com ara menjar. Un altre aspecte a tenir en compte és el patiment dels gossos que treballen en aquestes batudes. Perquè sí, treballen, i normalment rebent molt poc a canvi. Les seves jornades són llargues, estan sotmesos a molta pressió i, en acabar, no tornen a la calor d’una llar com molts de nosaltres.

Fa 20 anys, quan no hi havia els avenços mèdics i tecnològics que tenim avui dia, encara es podia justificar la caça com una de les solucions contra la superpoblació de porc senglars. Però a dia d’avui no tenim excusa. Sense anar més lluny, la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat un programa d’esterilització que ha donat excel·lents resultats reduint significativament la població d’aquests animals segons s’ha pogut demostrar aquest any. A més, l’esterilització a la llarga és més econòmica que el sacrifici i es presenta com una solució molt més ètica. Cal recordar, que segons la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya, la utilització de mètodes ètics de control de poblacions és una obligació de les administracions públiques.

Així doncs, fent un balanç de costos i beneficis, queda clar quina és l’opció guanyadora, oi?

Paula Oliver, membre de la Plataforma Animalista (PAS)

Notícies relacionades