Amb una mirada diferent

L'ofici d'artista pot ser que sigui un dels més antics de la humanitat. Encara que l'artista com a tal, amb inquietuds creatives, va fer la seva aparició molts milers d'anys després que l'home habités la Terra. És sabut que en la Prehistòria, els humans realitzaven pintures rupestres com un ritual màgic i/o religiós, per atreure la caça, per a cerimònies... Aquest "art" és una font valuosíssima de comprensió i comunicació per a la història de la humanitat. Però no és només una transmissió històrica o un simple objecte decoratiu, l'art també té beneficis terapèutics reconeguts i, a més, és una eina inclusiva. No és gens estrany dir que l'art és un bàlsam que calma i repara l'ésser. No en sap d'etiquetes ... L'art ajuda a trobar-se, a expressar-se, a somiar ... Al cap i a la fi, és una manifestació que sorgeix des del nostre interior.

La pintora Frida Kahlo (1907-1954) en els seus quadres va reflectir la seva delicada i angoixant salut que la va acompanyar tota la seva vida: "Mai pinto somnis o malsons, pinto la meva pròpia realitat", deia la mexicana. Frida no és l'únic exemple de diversitat funcional que ha aconseguit un lloc daurat en la Història de l'Art. Gairebé dos segles enrere l'impressionista Vincent Van Gogh (1853-1890) va plasmar a pinzellades enèrgiques la natura, les persones i els escenaris de la vida quotidiana amb la seva inconfusible paleta de blaus i ocres. A causa d'una vida plena de penúries, tristeses, desequilibri psicològic ... Van Gogh va ingressar en un centre psiquiàtric durant uns mesos i va posar fi a la seva vida d'un tret. Pràcticament coetani de Van Gogh, el pintor francès, Henri Toulouse-Lautrec (1864-1901) transitava per les boges nits estelades i bohèmies de París. La seva baixa alçada, causada pel trencament d'un fèmur i per una malaltia congènita, no li va impedir plasmar la vida de gent circense, prostitutes i fins i tot les desenfadades ballarines del Moulin Rouge. Els alegres i rítmics cartells de Toulouse-Lautrec són els perfectes corresponsals d'un estil de vida, per a molts, marginal.

A la música també trobem exemples de persones valentes i decidides amb diversitat funcional. El compositor Ludwig van Beethoven (1770-1827) ha passat a la història com un dels genis de la música clàssica. Mancat del sentit de l'oïda, primordial en la música, va crear al 1824 la impressionant novena simfonia. Imagineu-vos, devia tenir les notes musicals adherides a les neurones! Però Beethoven no ha estat l'únic cas admirable en la música. El món de la diversitat ha tingut a professionals tan prestigiosos com Tete Montoliu (1933-1997) invident de naixement que componia jazz i tocava el piano; igual que els contemporanis Stevie Wonder (1950) o Andrea Bocelli (1950) que posen ritme i melodia amb les seves característiques veus.
El cinema també ha apostat fort pels actors amb diversitat funcional i les limitacions psíquiques han entrat d'una manera tan natural i ferma. La pel·lícula “Campions” va obtenir una allau de premis pel seu component inclusiu, incloent-hi diversos Goya, i va acaparar centenars de notícies. L'Òscar i el Globus d'Or que Marlee Matlin (1965) va guanyar per la seva esplèndida interpretació en la pel·lícula "Fills d’un Deu menor" ens va fer veure que la manca d'oïda no és cap impediment per treballar en el cotitzat Hollywood. Després d'aquest èxit, Marlee ha sortit en diverses sèries nord-americanes. El panorama del cinema nacional també s'ha enriquit amb actors d'allò més diversos. Juan Manuel Montilla Macarrón, conegut com El Langui (1979), és un actor i raper que va saltar a la fama amb la pel·lícula "El truco del manco" amb la qual va guanyar dos Goya, un al millor actor revelació i l'altre a la millor cançó. El Langui té una carrera professional tan imparable en la música, en el cinema, en la televisió i en la ràdio que res ni ningú, ni menys encara, la seva paràlisi cerebral, podran aturar-lo mai.

En fi, aquests són els pocs exemples d'una diversitat molt àmplia i poderosa que ha sobresortit en la història. Però l'important és que allò que vegis amb una mirada diferent i que ho facis de manera diferent serà art. I recorda ..! Art ets tu.

Pili Egea, escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades