Un bombí i un somriure per a temps difícils

En temps convulsos i complicats, la rialla és la defensa més gran que podem utilitzar davant allò desconegut. D’aquesta manera, presento al personatge d’aquest article. Ell roman en la memòria col·lectiva. És complicat trobar algun racó en el món en el qual no es conegui aquesta silueta tan característica. Una barreja de gentlemani sense llar… Un home burgès que ha anat a menys, vestit amb bombí, armilla estreta, pantalons massa amples,  sabatots de pallasso, l’emblemàtic Charlot. Charles Chaplin crea aquest singular personatge inspirant-se en la seva infància, encara que, a la inversa.

El geni Charles Spencer Chaplin neix a Londres el 1889 en el sí d’una família d’actors dedicats al Music Hall. Als cinc anys va pujar per primera vegada a l’escenari substituint la seva mare. Passat un temps, la seva mare va patir problemes mentals i va haver d’ingressar a un sanatori, el pare alcohòlic va recloure els seus dos fills en un hospici, on Charles i el seu germà van passar fred, gana, manca d’afecte…

Als dotze anys, va treballar en el teatre amb un grup d’actors, subsistint en una vida bohèmia. Als vint-i-quatre anys, la seva existència va donar un tomb radical a l’arribar als Estats Units i començar la seva carrera cinematogràfica. Després d’algunes pel·lícules en les quals actuava amb personatges sense rellevància, va topar amb el que seria el seu alter ego, el personatge que l’encimbellaria. El nom de Charlot va sorgir en 1914 i li va adjudicar el seu distribuïdor a França. La indústria del cinema americà, en aquesta època, s’alçava amb molta energia i força, gràcies a cineastes i actors que van saber conquerir un públic cada vegada més entusiasmat i abundant. Charlot va aconseguir amb els seus moviments (de bastó, de bigoti), els seus passos curts, la seva gestualitat exagerada… fer riure i reflexionar al públic.

En el 1919 en col·laboració amb altres tres socis van crear un nou estudi cinematogràfic el qual van anomenar “United Artist”. En aquest estudi va poder produir, dirigir, actuar, escriure guions i música. Aquí va rodar les seves millors pel·lícules, com Temps moderns, El Noi, La Quimera de l’oroLlums de Bohèmia,interpretades en el cine mut que representava la societat en la qual es desenvolupava el món en aquests moments, però, Chaplin expressava sentiments col·lectius humorísticament i a la vegada amb un toc de tendresa. Una forma d’actuar innovadora que entretenia a diferents generacions. L’èxit del seu personatge i dels arguments de les pel·lícules era degut al fet que reflectia la problemàtica d’aquests temps convulsos. En l’actualitat, veiem actors, còmics, músics que, igual que Chaplin, s’han bolcat en fer-nos el dia a dia més suportable amb les seves actuacions.

Chaplin també va tenir un gran èxit en el cine sonor en el 1940 al protagonitzar la paròdia i crítica a Adolf Hitler en la pel·lícula El Gran Dictadorque en clau d’humor denunciava les injustícies que s’estaven cometent en la Segona Guerra Mundial. En el 1952 va produir i interpretar el seu últim film, Llums d’escena, amb seqüències autobiogràfiques i comiat en els escenaris. Als seus 83 anys va recollir el seu merescut Oscar a la banda sonora d’aquesta pel·lícula.  

Mirada de prop, la vida sembla una tragèdia; vista de lluny, sembla una comèdia. Mai t’oblidis de somriure, perquè el dia que no somriguis serà un dia perdut. La vida és una obra de teatre que no permet assajos. Per això, canta, riu, balla, plora i viu cada moment, abans que baixi el teló i l’obra acabi sense aplaudiments. Cal tenir fe en un mateix. Fins i tot quan estava a l’orfenat o recorria els carrers buscant què menjar, em considerava l’actor més gran del món. La vida és meravellosa...si no se li te por. Sense haver conegut la misèria, és impossible valorar el luxe. Més que maquinària necessitem humanitat, i més que intel·ligència, amabilitat i cortesia. Vaig ser perseguit i desterrat, però el meu únic credo polític sempre va ser la llibertat”. (Charles Chaplin).

Pili Egea, Escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades