Publicitat

Llibres que no s’obliden

“Encara recordo aquell trenc d’alba en què el meu pare em va portar per primera vegada a visitar el Cementeri dels Llibres Oblidats. Desgranaven els primers dies de l’estiu de 1945 i caminàvem pels carrers d’una Barcelona atrapada sota cels de cendra i un sol de vapor que es vessava sobre la rambla de Santa Mònica en una garlanda de coure líquid.

—Daniel, el que vas a veure avui no ho pots explicar a ningú —va advertir el meu pare—. Ni al teu amic Tomàs. A ningú.

—¿Ni tan sols a la mamà? —vaig inquirir jo, a mitja veu.

El meu pare va sospirar, emparat en aquell somriure trist que el perseguia com una ombra per la vida.

—Clar que sí —va respondre capcot—. Amb ella no tenim secrets. A ella li pots explicar tot”.

Mai oblidaré la sensació que em va produir llegir aquest paràgraf per primera vegada, ni la segona ni la tercera… Sense saber-ho m’endinsava en una novel·la fascinant i altament additiva. D’aquells llibres que, encara que tanquis les tapes, les seves històries segueixen acariciant l’ànima. L’Ombra del Vent és una barreja d’entusiasme i malenconia a parts iguals. Tan significativa va ser la reacció dels seus primers lectors que no li va fer falta cap promoció perquè fos un best-seller. El boca-orella va ajudar que en l’actualitat sigui la novel·la més llegida, en llengua castellana, després de Don Quixot de la Mancha. 

Amb una narració culta i depurada, el Carlos Ruiz Zafón va saber atraure i submergir al públic en una Barcelona de boira i latent de secrets… De la mateixa manera, va saber captivar al ministre d’Assumptes Exteriors alemany, Joschka Fischer, en confessar en un programa de televisió que durant un dia i mig va estar enganxat a la novel·la. 

En la Cova del Drac, com anomena el Carlos Ruiz Zafón al seu estudi,  al costat de la seva gran col·lecció de dracs va néixer L’Ombra del Vent i les tres següents novel·les que formen la tetralogia del Cementeri dels Llibres Oblidats: El Joc de l’Àngel, El Presoner del Cel i El Laberint dels Esperits, en els que es recrea una Barcelona de postguerra dins d’una atmosfera màgica i misteriosa embolcallada en llibres i successos intrigants… Un escenari on llums i ombres s’uneixen a uns personatges commovedors i inoblidables. Tots aquests ingredients van acompanyats d’una BSO.  Ruiz Zafón va compondre i interpretar la música de L’Ombra del Vent, El Joc de l’Àngel (2008) i El Presoner del Cel (2011), que igual que en les bones pel·lícules, harmonitzen les aventures dels personatges. Amb la novel·la El Laberint dels Esperits (2016) va posar punt final a una trama cíclica que va començar l’any 2001. Els llibres del Carlos Ruiz Zafón han estat traduïts a més de 50 idiomes. 

El passat 19 de juny, l’autor del Cementeri dels Llibres Oblidats va morir víctima d’un càncer de còlon als 55 anys, que li van diagnosticar el 2018. Va viure la seva infància i joventut a Barcelona, on les seves novel·les estan ambientades, va compatibilitzar la seva carrera de publicista amb la literatura infantil i juvenil amb la qual va aconseguir el Premi Literari Edebe. D’aquesta manera, va aprofitar per complir el somni d’instal·lar-se a Los Ángeles, Estats Units. Allà va treballar de guionista i escriptor. 

Ara que te n’has anat, vidus de les teves històries, dels teus personatges… Ara que el Daniel, el Fermín, el David, l’Isaac, la Isabella, el Julián, la Bea s’han quedat orfes, no ens queda cap altra opció que partir cap a la teva recerca. Caminarem pel laberint de carrerons del Barri Gòtic de Barcelona… Un laberint de carrerons, cantonades i somnis. Un laberint  que ens portarà cap al Cementeri dels Llibres Oblidats. Aquest laberint que sempre ens guiarà cap a tu, Carlos.

Pili Egea, Escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades