La Dama de la Làmpada

Lamentablement, amb la pandèmia global del Coronavirus i davant l’estat d’alarma, les nostres prioritats han canviat radicalment. La nostra manera de viure, de pensar, d’actuar i de prioritzar han canviat. Confinats com ens trobem ara, amb la vulnerabilitat a flor de pell i la por entre les dents, reconeixem i apreciem, al cent per cent, la importància que sempre van tenir els nostres treballadors sanitaris. Autèntics homes i dones de ciència i ànima. 

Aquest any se celebra el bicentenari del naixement de la infermera Florence Nightingale. Filla d’una família acomodada, va créixer entre el luxe. El seu camí no havia d’haver estat diferent al d’altres joves casadores; però no va ser així. Va tenir clar que la seva missió no era ser esposa de… als 17 anys, Florence va començar a visitar llars de malalts i pobres per oferir-los la seva ajuda i empara. Per aquella època la societat no veia amb bons ulls que una senyoreta del seu estatus col·laborés en aquesta missió .. I més encara quan el pare de la noia estava vinculat amb l'esclavitud. No obstant això, pensava que les seves filles havien de tenir una bona educació. Florence va cursar diferents estudis destacant en el camp de les matemàtiques, per la qual cosa, va ser tutora de diversos nens. En el sector dels nombres va fer grans avenços, el que l’ajudaria anys després en la seva carrera d'infermera. Mentre els seus pares seguien obstinats a casar-la, Florence va arribar a la majoria d'edat defensant el desig d'exercir la seva passió. Als 23 anys, majoria d'edat en aquella època, la jove va comunicar fermament que la seva intenció era treballar en el camp de la salut. Aquest va ser el començament de la seva carrera reeixida com a infermera. 

Durant els primers anys, Florence va viatjar per tot Europa, fins i tot per Egipte estudiant, preparant-se en diferents hospitals. De totes aquestes visites, va recopilar apunts amb els que després va editar diversos llibres. Va aconseguir treball com a administradora en un sanatori de dames incapacitades.

El fet més destacable en la carrera professional de Florence Nightingale va succeir l’any 1854 quan es va embarcar cap a Crimea juntament amb altres 38 infermeres. La seva missió era auxiliar als malalts i ferits de guerra. Malgrat els escassos sanitaris, ella i els seus companys van arribar a atendre més de 5.000 ferits durant el conflicte. El secret d'aquesta gran fita va ser la teoria de Florence que consistia a practicar una bona higiene, la qual ajudaria a disminuir les infeccions dels pacients aconseguint una recuperació més ràpida i eficaç. Segons ella hi havia cinc punts essencials a tenir en compte: l'aire pur, és a dir, ventilació dels espais, aigua neta, desguassos eficaços, neteja general i claredat. En aquesta època, va guanyar el nom de la Dama de la Làmpada ja que, durant les nits, recorria tot el recinte de l'hospital de campanya amb una làmpada d'oli vigilant i donant suport als soldats ferits.

La tasca de Nightingale va traspassar fronteres i en el 1855 el The Times li dedicava aquestes paraules així: «Sense exageració alguna és un «àngel guardià» en aquests hospitals, i mentre la seva gràcil figura llisca silenciosament pels corredors, la cara del desgraciat es suavitza amb gratitud a la vista d'ella. Quan tots els oficials metges s'han retirat ja i el silenci i la foscor descendeixen sobre tants postrats dolguts, pot observar-se-la sola, amb una petita làmpada a la mà, efectuant les seves solitàries rondes». Sis anys després va fundar l'Escola Llar per donar formació a les dones que volien ser infermeres. Però malgrat la seva entusiasmada trajectòria, la valenta Florence va quedar cega el 1872 i va viure la resta de la seva llarga vida assistida. Li van atorgar la Medalla al Mèrit per la seva dedicació i innovació en el terreny de la medicina. Florence Nightingale va morir a l'edat de 90 anys deixant enrere una magnifica carrera i un bon llegat a les futures infermeres.

La tenacitat i la perseverança de fa 166 anys que va tenir Nightingale, en l'actualitat, és el que continuen atresorant els nostres sanitaris que amb valentia, lluiten contra la COVID-19... Els mateixos que mantindrem en els nostres cors i passaran a la memòria col·lectiva.

Pili Egea, escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades