Publicitat

Anne Sullivan i Hellen Keller: dues dones i una mateixa superació

La valentia i tenacitat d’Anne Sullivan (Massachusetts, 1866) van ser les millors companyes durant la seva vida. Als cinc anys va prendre les regnes de la seva família, ja que la malaltia i la mort es va acarnissar amb els seus pares i germà. Sense ningú que la cuidés, la nena va acabar vivint en un orfenat. Allà va tenir seriosos problemes de la vista de la qual va ser intervinguda en diverses ocasions i, gràcies a elles, va poder recuperar un percentatge de visió.  Per circumstàncies de la vida, va ser acceptada en una escola d’invidents a Boston i anys més tard es va graduar amb títol d’honor.

Als 2 anys, la Hellen Keller (Alabama, 1880) a causa d’una febre molt alta, va perdre la vista i l'oïda. A la seva curta edat la petita va tenir grans problemes de comunicació i de personalitat, ja que amb prou feines havia après a desenvolupar-se. Aquestes greus dificultats visuals, auditives i de la parla, la van transformar en una nena molt rebel i fins i tot agressiva, sobretot, quan no aconseguia les seves metes. L'arribada d'Anne Sullivan a la llar dels Keller va canviar la vida de la petita.

La mestra Sullivan no va trigar a adonar-se’n de per què la Hellen tenia aquesta personalitat irritable. El problema senzillament era la comunicació. Anne va començar un ardu treball amb la nena ... Els primers temps van ser molt durs, ja que la Hellen només responia amb mossegades, crits i puntades de peu. Quan la tutora va poder canalitzar els impulsos de la nena, després d'alguns mesos de molta paciència, va començar a educar-la en la llengua dels signes. Anne Sullivan va haver d'idear una fórmula diferent: el de la llengua de signes i la comunicació tàctil. Cada signe tàctil corresponia a una lletra de l'alfabet que la mà de la tutora formava al palmell de la Helen. D'aquesta manera, la petita, va poder llegir paraules. El primer assoliment va ser la paraula “aigua''. Anne li lletrejava la paraula i tot seguit l'acompanyava a què toqués i sentís l'aigua. Així, relacionava la paraula descrita amb les mans amb el concepte físic. Amb els anys va aprendre fins i tot a fer frases completes. Tutora i alumna van arribar a ser amigues inseparables.

La Hellen va aprendre a llegir i a escriure en braille, també a llegir als llavis de la gent tocant-los. D'aquesta manera, sentia les vibracions i els moviments dels llavis. El 1888 les dues van ingressar a l'institut Perkins per a sords. La tutora va seguir ajudant a la Hellen fent de traductora dels professors i transcrivint-li al sistema braille. Va aconseguir ser la primera persona sordcega a aconseguir una llicenciatura.

El 1904, la Hellen Keller, es va graduar amb matrícula d'honor en la Radcliffe Collage. Tenia un intel·lecte extraordinari. Es va dedicar a l'escriptura, va publicar diverses narratives. Va escriure una autobiografia, La història de la meva vida, llibre amb el qual va obtenir un gran èxit. Conferenciant convidada per molts països, guardonada ...

L’Anne Sullivan va morir el 1936 amb l’Helen al seu costat, no sense abans haver buscat una dona que l'ajudés i acompanyés en el seu camí. Posteriorment, va rebre el reconeixement per la seva feina com a professora.

L'obra de teatre El miracle d'Anne Sullivan (1959) i dos anys després, la seva adaptació al cinema, guanyadora de dos Oscar, van donar a conèixer la història de la valentia de Helen Keller i la tenacitat d'Anne Sullivan, al món.

La Hellen Keller va morir en el 1968 deixant enrere una vida intensa. Va ser activista, membre de l'Acadèmia Nord-americana de les Lletres i les Arts i de la National Woman 's Party Industrial Workers on the World, va donar suport al sufragi femení, va recaptar fons per a la Fundació Americana de Cecs i va ajudar multitud d'activitats socials. El 1980, el president Jimmy Carter va declarar el 27 de juny Dia de la Helen Keller. En l'actualitat una organització internacional i l'hospital de Sheffield porten el seu nom entre altres honors.

Les cendres de les dues dones reposen juntes a la Catedral Nacional de Washington. La mort mai trencarà l'amor, l'amistat i la valentia que va unir a aquestes dues dones

Pili Egea, escriptora i estudiant d'Història de l'Art

Notícies relacionades