Pili Egea

Això que tu ens vas donar

A penes fa uns dies, Jordi Évole va donar a conèixer el pòstum documental "Eso que tú me das". El periodista va declarar que el cantant de Jarabe de Palo el va trucar per proposar-li la seva última entrevista, ja que sabia que no li quedava gaire temps de vida.

Un bombí i un somriure per a temps difícils

En temps convulsos i complicats, la rialla és la defensa més gran que podem utilitzar davant allò desconegut. D’aquesta manera, presento al personatge d’aquest article. Ell roman en la memòria col·lectiva. És complicat trobar algun racó en el món en el qual no es conegui aquesta silueta tan característica. Una barreja de gentlemani sense llar… Un home burgès que ha anat a menys, vestit amb bombí, armilla estreta, pantalons massa amples,  sabatots de pallasso, l’emblemàtic Charlot.

La novel·la de Wilde

Jo, Gisela, sóc una molècula d’alguna galàxia de pàgines i lletres perdudes. Començo per l’A i acabo a la Z; sóc un abecedari que es burla de l’altra Gisela, la de carn. Sóc instint, set, ràbia i tendresa; fatalitat i sorpresa. En tantes ocasions he viscut coses… Ai! Tantes rialles, pors, afecte, abandonaments que per poc ni recordo el que sóc: una dona-llibre.

Tres mesos abans

La Dama de la Làmpada

Lamentablement, amb la pandèmia global del Coronavirus i davant l’estat d’alarma, les nostres prioritats han canviat radicalment. La nostra manera de viure, de pensar, d’actuar i de prioritzar han canviat. Confinats com ens trobem ara, amb la vulnerabilitat a flor de pell i la por entre les dents, reconeixem i apreciem, al cent per cent, la importància que sempre van tenir els nostres treballadors sanitaris. Autèntics homes i dones de ciència i ànima. 

La primera vegada

  El 2 de febrer va ser la meva primera vegada. La primera vegada que corria, o millor dit, que la meva cadira rodava en la pista del  Circuit  de Catalunya. Mai havia participat en una competició amb finalitats benèfiques, bé, he de dir que sense  fins benèfics tampoc ho havia fet.  

Benvinguts als meravellosos anys 20

Unes de les primeres coses que planifiquem quan estrenem un nou any són els propòsits que ens agradaria complir i que sempre comencem amb ganes inusitades, encara que gairebé mai arribem a fer-los realitat. Sembla ser que la constància no és una de les nostres virtuts. Sigui el que sigui, sempre ensopeguem amb la mateixa pedra… És un dels paradigmes que posseïm els éssers humans.

Curiosament, les propostes més generalitzades són:

- Menjar més sa.

- Caminar.

- Deixar de fumar.

Caça Tió

Sembla que faci poques setmanes que estava gaudint de les meves vacances d'estiu. I de cop i volta em trobo davant teu lector, per explicar-te que a escassos dies tindrem ja les festes nadalenques a sobre. Si a això li afegim que cada any s'anticipen més, algun dia em menjaré les neules i els torrons en bikini... Que ben pensat, no estaria gens malament.

Pàgines

Subscribe to Pili Egea