Pili Egea

Històries de terror o el fals estiu

Potser si el volcà Tambora no hagués escopit el seu alè infernal ni Luigi Galvani hagués fet cap experiment, ara ningú coneixeria la novel·la que, possiblement, va ser la pionera del gènere terror ciència-ficció. Aquesta novel·la va ser gestada per una jove autora en una de les estances de la Vila Diodatti, en Suïssa al juny del 1816.

Manifestació sense paraules

El passat 19 de maig el Festival de Cannes es va omplir d’aplaudiments apassionats en acabar la visualització del film Dolor y gloria. La calorosa ovació va ser el millor premi que el director Pedro Almodóvar i els seus actors, Antonio Banderas i Penélope Cruz, podien rebre. Els assistents a la projecció es van aixecar de les seves butaques per aplaudir ininterrompudament durant dotze minuts.

Tots els dies haurien de ser Sant Jordi

"¡Libros! ¡Libros! He aquí una palabra mágica que equivale a decir: amor, amor". Aquestes paraules eren recitades als quatre vents pel poeta Federico García Lorca en un país que patia d'alfabetització i on saber llegir era cosa d'afortunats. Diverses dècades després, en aquest mateix país, per fi, ple d'afortunats segueixo pensant com Lorca. Els llibres són amor, els llibres són educació, els llibres són cultura... Són finestres per observar i aprendre. Són miralls en què pots veure't reflectit.

Ànimes lliures

Fem un Museu és un projecte d’inclusió social que apropar l’art a un dels col·lectius més sensibles de la nostra societat. Va ser gestat des de Museus de Sant Cugat que, després d’11 anys de vida, ja és més que un espai d’art. Fem un Museu té ja una ànima pròpia.

Exhibicionisme social

Les xarxes socials s’han convertit en el major esdeveniment de l’actualitat, ja que costa trobar algú que no sigui membre de Facebook, Instagram, Twitter, etc. Si no ets membre d’alguna d’elles, ets un ermità de la societat. No vull que em malinterpreteu, per favor! Jo vaig ser de les primeres que va utilitzar aquestes xarxes que van ser tot un alliberament per a una persona que viu sobre rodes i que el seu cercle social era, per aquell moment, escàs. Sempre he pensat que els ordinadors personals i Internet han estat una finestra a l’educació, al món.

Subscribe to Pili Egea