Si deixéssim el mòbil per un moment

Segons l’institut d'Estadística de Catalunya, Idescat, el 2017 la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat té 297 quilòmetres, 110 estacions i va suportar un total de 86 milions de viatgers. N’hi ha molts que estan abduïts pel mòbil, altres aprofiten per llegir, treballar, dormir, xerrar, badar, etc. Avui us explicaré una de les innombrables històries que es produeixen diàriament al tren. És la història de dues dones que portaven vides paral·leles sense saber-ho.

La Núria surt cada dia en cotxe a les 7.30 de casa seva a Mira-sol. Aparca a l’estació de Valldoreix just a temps per agafar el tren de les 7:43 que ve de Rubí o el semidirecte de les 7:45. Tria sempre el primer vagó per poder sortir de l’estació de Catalunya per l’accés del Bar Zurich. Camina deu minuts fins a la plaça Urquinaona i agafa la línia Groga, direcció La Pau, fins a l’estació de Llacuna. Arriba a la feina a la rambla del Poblenou pocs minuts abans de les 9 del matí.

Ja fa temps que la Núria es fixava en una mare que acompanya a la seva filla amb síndrome de Down. La parella puja a l’estació de Tres Torres cap a les 8:03 i fan el mateix recorregut fins a Llacuna. Allà els seus camins es separen. La Núria va cap a la rambla del Poblenou i la mare cap a l’altra banda. S’adona que la mare va justa de temps. Ha d’acompanyar la seva filla i tornar a agafar la línia 4. Després de rumiar-s’ho molt, decideix parlar amb la mare: “Hola, fa temps que us veig. Vinc de Mira-sol i treballo a prop de l’estació de Llacuna. Si vols la puc acompanyar. A mi no em fa res”.

Es diu Rosa Maria. Cada dia porta a la seva filla Irene a un Centre Ocupacional del Poblenou, desfà el camí fins a Urquinaona, agafa un altre cop els Ferrocarrils fins a l’estació de Provença per arribar a la feina amb la llengua fora. L’oferta d’aquella desconeguda la deixa tan descol·locada que s’ho ha de rumiar. “Com s’ho prendrà la Irene?”, “m’estalvio molt temps!”. L’endemà decideix provar-ho i fan el trajecte juntes, les tres, fins a Urquinaona. Connecten des del primer moment.

La rutina matinal de les tres ha canviat radicalment l’últim any. La Rosa Maria no arriba tard a la feina, la Irene ha fet una nova amiga i a la Núria se li ha obert un nou món fins aleshores desconegut; ha conegut a tots els amics de la Irene, rep el seu afecte diari i fins i tot va ser convidada al festival de teatre de fi de curs. El que era un viatge rutinari d’una hora i quart de casa a la feina, s’ha convertit en una injecció matinal de bon rotllo.

 

Si deixéssim el mòbil per un moment...

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades