Influencers electorals

Hi ha notícies i hi ha rumors. Estem tan avesats a què ens bombardegin cada dia que ja no som capaços de distingir una de l’altre. La propagació de rumors sense contrastar-ne l’origen, la defensa aferrissada de falses veritats i la mentida nua i crua ho emmerden tot.

Hi ha un nou actor sorgit els últims anys propulsat pel combustible incendiari de les xarxes socials, l’influencer. Amb aquest pompós anglicisme es coneix a aquella persona que viu d’opinar. Clar i català. Mengen a un restaurant i publiquen la seva impressió perquè els seus milers, o milions, de seguidors obeeixin cegament al ‘gurú’ i facin cua davant de l'establiment afortunat. Hotels, marques de moda, agències de viatge, centres de bellesa i, molt aviat, ferreteries industrials, es disputen la benevolència dels nous guies espirituals del nostre temps. Els propietaris de negocis tremolen al veure entrar un d’aquests personatges amb més seguidors a les xarxes que el nombre de votants de molts partits. Un comentari positiu o negatiu d’aquests nous gurús pot enfonsar o disparar les vendes. No deixa de ser un nou canal comercial de moltes empreses. Signe dels temps.

El problema sorgeix quan els influencers es dediquen a opinar sobre temes més espinosos com la dieta vegetariana, els ventres de lloguer o l’abstencionisme electoral. Fan de periodistes sense ser-ho.

El periodisme requereix interpretació sobre la gran quantitat d’informació disponible, una tria acurada de la més rellevant, contrastar-la amb diverses fonts fiables, afegir dades complementàries i, finalment, resumir i donar-li un format llegible. No s’hi val abocar dades poc fiables com a certes, ni contradir-se en un mateix text ni fer afirmacions rotundes sobre assumptes sobre els quals no s’ha investigat prou.

En una jornada electoral com la d’avui és pertinent esmentar al periodista David Jiménez. És l’autor d’un llibre anomenat El director on relata la seva breu experiència com a director de El Mundo. En una entrevista promocional a eldiario.es, Jiménez confessa que “...llevo muchos años haciendo algo que provoca el enfado de familiares y amigos: votar en blanco. Lo llaman ‘el voto inútil’, aunque yo les respondo que es un voto muy útil. Yo estoy a favor del sistema —pese a creer que necesita una regeneración— y de que me den la oportunidad de votar, pero de los que partidos que existen no he conseguido encontrar a ninguno que me represente.

Seria bo que en prenguessin nota molts influencers obcecats a pregonar l’abstenció com a millor mètode per a mostrar la desconnexió amb les diferents opcions polítiques.

@rogervalsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades