Els temps estan canviant

Sembla incomprensible que el primer dia que s’ha permès fer esport i passejar, per torns,  hagi coincidit en dissabte. Hauria sigut molt més lògic començar entre setmana per valorar de manera els resultats i preparar, amb temps, la sortida del següent festiu. Ahir va passar el mateix que el diumenge 26 d’abril amb la primera sortida dels menors. 

Acumulació de gent a carrers, places, fronts litorals i corriols de parcs naturals. Convivència perillosa de ciclistes ansiosos amb corredors exhalant aire a una distància massa curta de vianants badocs. Adolescents buscant el contacte enyorat, grups d’amics compartint telèfon mòbil, cues als comerços dels carrers amb voreres massa estretes i la falsa sensació que el pitjor ja ha passat i que hem aplanat la corba.

El pitjor del cas és que ningú sap què passarà. Pot ser que hi hagi un rebrot de contagis i pot ser que no. Pot ser que les altes temperatures ens facin el favor de matar el virus i pot ser que no. La combinació d’incertesa i de ganes de normalitat és explosiva. O no.

Mentrestant ens refugiem en la cultura, la nostra gran aliada per suportar aquests temps convulsos. Dues cançons serveixen per emmarcar el què estem vivint. “The Times They Are A Changing” escrita per Bob Dylan el 1964 i  “Living in a Ghost Town” dels mítics Rolling Stones publicada en plena pandemia.

Dylan escriu: “Veniu pares i mares d’arreu, no critiqueu el que no compreneu. Els vostres fills i filles no us oberiran. El vostre antic camí envelleix per moments. Aparteu-vos del nou perquè els temps estan canviant”. 

Per la seva part els Stones escriuen: “La vida era preciosa i ens van confinar. Em sento com un fantasma, vivint a una ciutat fantasma.”

Està clar que Dylan és millor escriptor que cantant, encara que potser no tant com per merèixer un premi Nobel de literatura. Els seus versos, però, prenen tot el sentit del món veient els carrers de les nostres ciutats aquest cap de setmana. Critiquem el que no entenem, els fills no ens obeeixen i els temps estan canviant.

Per la seva banda no sabrem mai si Jagger i Richards, els millors en directe, han publicat la cançó per pur oportunisme. El cert és que, si haguessin vist les imatges dels carrers de les nostres ciutats aquest cap de setmana, haurien canviat la lletra.

Roger Valsells, santcugatenc frustrat

Notícies relacionades