Vivim envoltats de plàstic i no sabem què fer-ne. Com diu David Wallace, autor d’El planeta inhóspito, “el problema no és la negació del canvi climàtic, és la indiferència”. L’autor assegura que és massa tard: els efectes de la crisi seran devastadors, fem el que fem.
Avui fa deu anys del terratrèmol d’Haití i ningú en parla.
El terratrèmol de magnitud 7 es va registrar el dimarts dotze de gener de 2010 a les 16:53 , hora local, amb epicentre a Puerto Príncipe, la capital. Els efectes sobre el país més pobre del Carib van ser catastròfics: uns 316.000 morts, 350.000 ferits i un milió i mig de persones es van quedar sense llar.
L’abril del 2019 s’acaba el culebrot de la venda de Grupo Zeta —El Periódico, Sport—amb l’anunci de la venda del grup a Premsa Ibérica.
La transformació del mercat audiovisual a principis dels anys 90 provoca canvis importants a l'estructura dels grups de comunicació espanyols.
La privatització de Telefònica, per exemple, la converteix en un actor important al nou sector. Molts grups mediàtics que havien fet diners amb el paper, van intentar també accedir als nous formats però la falta d'experiència i la manca de recursos els va abocar al fracàs.
El diari La Vanguardia es feia ressò, en la seva edició del passat 13 de novembre, de la multa de 77 milions d’euros que la Comissió Nacional de los Mercados y la Competencia, CNMC, va imposar a Mediaset i Atresmedia per vulnerar la lliure competència. Les dues empreses, que dominen el 84% del mercat publicitari espanyol, estan acusades de vulnerar amb les seves pràctiques la lliure competència i perjudicar els petits operadors.
Les protestes a tot Catalunya per la sentència del procés al mes d’octubre van tenir ressò als mitjans de comunicació internacionals. El diari Ara, en la seva edició del 15 d’octubre, recollia les cròniques del corresponsal del New York Times a Espanya, Raphael Minder, de Sandrine Morel de Le Monde, l’anglès Stephen Burgen del The Guardian i, fins i tot, la del mitjà àrab Al-Jazeera.
La publicació del llibre Cabeza de turco del periodista i escriptor Günter Wallraff l’any 1985 va tenir un gran impacte a Alemanya. No només per haver posat al descobert el racisme dels empresaris del país sinó també pel mètode emprat per aconseguir la informació. L’autor va alterar el seu aspecte físic i va falsejar la seva identitat per adoptar la d’Alí, un treballador turc disposat a acceptar les pitjors feines a fàbriques, constructores i laboratoris alemanys posant en risc la seva salut.
L’erràtica política exterior de l’innombrable president dels Estats Units, posa en perill un projecte democràtic i feminista únic al món al nord de Síria.
Ja fa molt de temps que hi penso però fins aquesta setmana no m'he decidit a provar-ho. He deixat el mòbil a casa. El detonant ha sigut saber que l’Instituo Nacional de Estadísitca (INE) ha pactat amb les tres operadores més importants, Movistar, Vodafone i Orange, la cessió, durant quatre dies laborables consecutius, de tota la informació referida al moviment dels seus abonats.
Divendres 15, a primera hora, Lídia Heredia va entrevistar, al programa Els Matins de TV3 al flamant guanyador del Premi Cervantes 2019, Joan Margarit.
