El dissabte 6 d’abril els alemanys van sortir al carrer a Berlín, Colònia, Frankfurt i Munic per protestar per l’augment desorbitat del preu dels lloguers els darrers anys. La disputa amb el recompte de manifestants també és tradició a Alemanya i, mentre els organitzadors afirmaven haver-ne congregat 40.000, la policia de Berlín en va comptar només 10.000.
El meu torn és el primer del matí. El passeig dura uns 25 minuts perquè en Jagger, així es diu el nostre gos, un Schnauzer mini blanc i negre, s’airegi després de dormir com un tronc dotze hores. Diuen que els gossos dormen més que els mandrosos óssos morruts. És possible. Però en Jagger no perdona ni un passeig! La rutina sempre és la mateixa. Baixo al carrer cada dia a les 7:15 del matí entre setmana mentre aprofito per escoltar la ràdio en directe o algun Podcast, amb l’objectiu d’arribar a Can Mates i tornar.
Apple ho ha tornat a fer. La presentació del mal anomenat 'Netflix de la premsa' aquesta setmana al Steve Jobs Theater a Cupertino, Califòrnia promet sacsejar el món editorial. Els subscriptors del nou servei tindran accés a més de 300 publicacions de manera il·limitada, per 9,99 dòlars al mes. Capçaleres financeres com el Wall Street Journal, del món de la moda com Vogue, l'esportiva Sports Illustrated, la tecnològica Wired o la il·lustre National Geographic s'han afegit a la iniciativa.
El dilluns 25 de març es compleixen 3 anys de l'històric concert gratuït dels Rolling Stones a la Ciudad Deportiva de L'Havana com a punt final de la seva gira triomfal per Sud-amèrica. La gira, amb el nom comercial de "Latin America Olé Tour 2016" (sic), va consistir en catorze concerts en vuit països diferents incloent ciutats com Santiago de Chile, Rio de Janeiro, Mèxic DF o la ja citada ciutat de L'Havana.
“Ja és primavera a El Corte Inglés” deia la campanya publicitària quan el canvi climàtic encara respectava les estacions. Aquest any, però, n'hi haurà més d'una campanya al nostre entorn. Com a mínim tres. El 28 d'abril les eleccions al Parlament espanyol serviran per comprovar si les dretes podran repetir el pacte d'Andalusia. A les municipals del 26 de maig, el clàssic intercanvi de cromos entre partits antagonistes promet emocions fortes.
El Boeing 737-700 de Transavia provinent de Rotterdam / La Haia, aterra a l’aeroport de Barcelona el divendres a les 14.30 h després de dues hores de vol sotraguejat. A bord hi viatja el matrimoni Van Dijk per gaudir d’un cap de setmana de retrobament familiar amb els seus dos fills adolescents. El pare, Renske Van Dijk, treballa a la Philips al departament de biberons i tetines a Amsterdam. La mare, Hylke Van Dijk, fa de restauradora al museu de cera Madame Tussaud a la mateixa ciutat i els fills, Karianne de 18 anys i Larz de 16 fan veure que estudien a l’escola pública de Tamboerijn.
El 7 de febrer de 2015, al barri residencial de Haarlem, prop d’Amsterdam, la policia va desmantellar un laboratori de producció de marihuana ubicat a una casa aparellada. El cultiu de marihuana a l’interior requereix un control estricte de la temperatura, certes hores de llum, dosis correctes d’aigua i una ventilació adequada. Els delinqüents feien tot el possible per passar desapercebuts. Pagaven religiosament les factures de llum i aigua, entraven i sortien de la casa a horaris regulars saludant sempre els veïns, evitaven consumir el producte produït per evitar olors sospitosos, etc.
La Viviana i la Zaira van néixer a l’Equador, viuen a Ciutat Meridiana i treballen a Valldoreix. Cada dia surten de casa a dos quarts de set del matí. Agafen l’R4 de Renfe a Torre Baró a les 6.48 i, si tot va bé, arriben a la Plaça Catalunya a les set en punt. Canvien d’estació a corre-cuita per agafar el S2 de les 7.06. A dos quarts de vuit baixen a l’estació de Valldoreix i caminen quinze minuts fins a la casa on treballen. Una hora i cinc minuts de trajecte matinal.
Deu haver-hi pocs establiments que, en un espai relativament reduït, puguin acollir alhora un públic tan divers com la terrassa del Cafè Bar Catalunya de Sant Cugat. L’emblemàtic establiment de la plaça de Lluís Millet, davant de l’estació, respira alleujat ara que el Viena de Can Maristany ha tancat. Des de la seva ubicació privilegiada vigila de reüll el Nostrum i el Taco Taco amb la satisfacció de saber-se un referent.
El tren arriba a Sant Cugat ple a vessar. Plou molt. Ja ho deia en Raimon: Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. És hora punta i no queda ni un seient lliure. Per acabar-ho d’adobar, tres ciclistes pretenen penjar les seves andròmines brutes de fang al porta bicis. Mirades furtives, cops de colze dissimulats, empentes i renecs.
