Xina deixa de fixar objectius de creixement del seu PIB per primera vegada en dècades a causa de la gran incertesa provocada per la pandèmia del coronavirus.
La notícia, que va tenir una repercussió mundial, va sortir el divendres 22 de maig durant el discurs inaugural de Li Keqiang, Primer Ministre de la República Popular Xina, al Congrés Nacional del Partit Comunista a Pequín.
La primera frase del llibre de memòries ‘Open’ publicat pel tenista André Agassi l’any 2014 és: “Juego al tenis para ganarme la vida, aunque odio el tenis, lo detesto con una oscura y secreta pasión, y siempre lo he detestado”. Llegint El director de David Jiménez, he recordat l’inici de l’obra del tenista de Las Vegas. El periodista deixa clar des de les primeres pàgines que no li agrada la feina de dirigir un diari però, malgrat tot, juga el partit.
El consum interanual en alimentació ha augmentat un 24,3% al territori espanyol amb una clara preferència pel consum de productes frescos. Aquestes són dues de les conclusions publicades al darrer Panel de Consumo setmanal elaborat pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Sembla incomprensible que el primer dia que s’ha permès fer esport i passejar, per torns, hagi coincidit en dissabte. Hauria sigut molt més lògic començar entre setmana per valorar de manera els resultats i preparar, amb temps, la sortida del següent festiu. Ahir va passar el mateix que el diumenge 26 d’abril amb la primera sortida dels menors.
Les informacions contradictòries i la confusió sobre les mesures de desconfinament parcial, marquen el primer dia de llibertat vigilada per als menors de 14 anys.
Suada Kapić, Sarajevo 1952, va viure les tres guerres dels Balcans (1991-1999). Del 92 al 96 va viure com a refugiada a la seva pròpia ciutat. Kapić és directora teatral i fundadora del projecte Fama, el primer mitjà de comunicació multimèdia de l’antiga Iugoslàvia.
Com porten els adolescents el confinament? Com veuen el seu futur? Què creuen? Què no es creuen?
Transcric el tweet enviat per un estudiant de 19 anys al seu perfil de Twitter. És només un exemple però, de tant en tant, és útil escoltar-los.
Un efecte colateral de la pandèmia del Covid-19 és que monopolitza el focus informatiu. Però hi ha altres drames que es segueixen produint dels que no se’n parla prou com, per exemple, les operacions de de rescat de refugiats a la Mediterrània.
Si l’actual pandèmia del covid-19 s’hagués produït fa només deu o vint anys, el món s’hauria aturat de veritat.
Les escoles i les universitats no podrien haver salvat el curs amb les classes online, les empreses no podrien haver capejat el temporal amb teletreball i l’operativitat del govern de la Generalitat, amb el seu president confinat a la Casa dels Canonges, hauria estat molt precària, per exemple.
Museus, cinemes, teatres i editorials busquen fórmules imaginatives per sobreviure al confinament pel coronavirus.
