Publicitat
La crisi del coronavirus ha sorprès als governs de tot el món. No fa ni un any que vam començar a rebre notícies d'un estrany virus que estava provocant el caos a la Xina. Davant d'un desafiament global de tal magnitud, la resposta hauria d'haver sigut global.
Vint-i-cinc anys després de la fi de la guerra de Bòsnia, la generació que en tenia vint-i-cinc aleshores és la que va deixar els millors anys a la guerra.
Duran el seu discurs d'investidura pronunciat el 20 de gener del 2017 va avisar que la seva prioritat era reduir el dèficit comercial dels Estats Units, equilibrar les càrregues compartides amb els aliats i remarcar que les nacions tenien el dret de prioritzar els seus propis interessos.
A falta d'una vacuna o fàrmac realment eficaç per lluitar contra la COVID-19, les polítiques adoptades pels diferents països per fer front a la pandèmia, particularment durant la primera onada de principi d'any, han tret a la superfície models de lideratge i de governança molt diferents arreu del món.
Vivim temps accelerats en els quals l'extraordinari ha esdevingut ordinari. No parlo només de mascaretes i distància social obligada, de tancaments forçats de negocis i estigmatització de col·lectius ni de governants desbordats per un virus resilient.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Així comença una de les cançons de Sopa de Cabra publicada l'any 2001 al disc Plou i fa sol.
L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari s’ha convertit en una de les veus de referència en aquests moments d’incertesa. L’any 2016 es va publicar la traducció al castellà del seu llibre Homo Deus: breve historia del mañana com a continuació del celebrat Sapiens: De animales a dioses (2011). Algun dels conceptes exposats al llibre es revelen d’absoluta actualitat, com per exemple:
Algun dia no serà notícia que una dona sigui enviada especial o periodista freelance a una zona de guerra, especialment a països amb l’estigma o el prejudici de la seva perillositat com Afganistán o Síria. Salvant les distàncies, algun dia llegirem un titular referit a un equip femení de qualsevol esport sense l’adjectiu de “femení”. L’esport és esport i el periodisme és periodisme.
L’escriptor Truman Capote es va convertir en una celebrity assídua als platós de televisió després de l’èxit fulgurant de Cold Blood, la novel·la publicada el 1966 després de gairebé set anys de recerca, definida per ell mateix com novel·la de no-ficció. En una d’aquestes aparicions, Capote va ser entrevistat al Tonight show de Johnny Carson a la cadena NBC el 20 de maig del 1975.
Twitter ha declarat la guerra a Donald Trump en etiquetar com a unsubstantiated, sense fonaments, una piulada del president dels Estats Units. La mesura sense precedents ha provocat una resposta amenaçadora de Trump advertint a la xarxa de l’ocell blau que l’imposarà sancions.