Torra i el fals independentisme

Sembla que en política (o en el que mal anomenem política referint-nos a la política de partits, institucional, amb un concepte que allunya la gent de veure la capacitat que té d'intervenir-hi) és habitual dir mentides. Fer promeses en lloc d'adquirir compromisos als programes polítics, o fer discursos que no s'adiuen amb les pràctiques reals dels partits, com posicionar-se contra la corrupció i esdevenir un entramat organitzat d'espoli de diners públics, són pràctiques habituals i, el que és pitjor, normalitzades, dins d'allò que es mou entre les bambolines de les institucions.

Sembla que en la política tot és només façana, retòrica, tot és una actuació per quedar bé. I, de fet, res més lluny de la realitat, ja que els governs són responsables de les polítiques que es fan. Aquestes no són retòrica, sinó que marquen la manera com vivim les nostres vides. La qüestió és com d'allunyat pot arribar a estar el dit del fet sense que ni tan sols es despentinin, i sense que nosaltres ens escandalitzem i els penalitzem per fer-ho.

El Quim Torra, que va ser a Sant Cugat el passat diumenge, i el partit que representa, no són independentistes. I no, no començaré a dir ara que sabem que no ho són perquè el seu partit no materialitza la República o el mandat de l'1 d'Octubre o perquè van marxar de cap de setmana quan potser havíem de plantejar una oposició ferma a l'aplicació del 155 assumint passes reals en la ruptura amb l'Estat espanyol. No són independentistes perquè la independència vol dir poder ser sobiranes com a poble, i no pots ser sobirana de res si no tens què menjar ni on viure. Independència no vol dir fer un canvi al document d'identitat, no vol dir que una bandera diferent presideixi els actes institucionals. Vol dir deixar de dependre d'un poder que ens oprimeix, i no pas que ens oprimeixi un altre.

Mentre el Torra parlava de la “República dels drets socials” a l'acte d'inauguració de la Plaça de l'1 d'Octubre, la Yolanda, una dona que protesta des de fa ja massa dies, sense rebre més que mentides de l'Ajuntament, per tenir accés a un habitatge digne a la ciutat, era retinguda pels Mossos d'Esquadra. Tenien por que la realitat esclatés davant de les paraules tan boniques com buides, i desmuntés tota l'escenografia? És la mateixa por que tenen al PDECAT de Sant Cugat, on la realitat colpidora dels darrers desnonaments, del suïcidi d'una persona afectada per un, i de la protesta de la Yolanda embruten la imatge d'aquesta ciutat tan intel·ligent i perfecta? Aquesta dona, igual que totes nosaltres, no serà independent amb la República del Torra i del PDECAT, perquè seguirà oprimida per uns altres, portin senyera o no a la camisa.

Em fascina el cinisme d'alguns, em fascina com es pot tenir la poca vergonya de parlar de drets socials mentre es deixa que persones no tinguin un lloc on viure, se'ls tanquin en CIE per no tenir papers o no tinguin per menjar perquè no tenen un lloc de feina. Això no és la independència, i és una nova mostra que només nosaltres, el poble organitzat, podrem fer-la efectiva amb tots els canvis que calen perquè mereixi tal nom.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades