Pins del Vallès i 80 anys de resistència

El 26 de gener de 1939 entraven les tropes franquistes a Sant Cugat del Vallès, o més ben dit per la nomenclatura de què gaudia en aquell any, entraven a Pins del Vallès. La ciutat, el 19 d'octubre del 1936, havia canviat el seu nom i passat a dir-se Pins del Vallès "tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa". Amb la victòria de les tropes franquistes el 1939 es posava fi a l'experiència de revolució social viscuda a la ciutat –així com a la resta de Catalunya– durant els anys anteriors i començava una època tan fosca com llarga i de la qual encara no hem pogut veure la llum, perquè la continuïtat dels poders ho han volgut amagar tot sigui sota una manta o en un mausoleu construït per presos republicans on seguir lloant-ho.

La història ens ajuda a comprendre el present, i si volem actuar sobre aquest perquè millori, ens resulta imprescindible tenir-la en compte. Ara, que veiem com l'extrema dreta pren espai als mitjans de comunicació, a les institucions i, fins i tot, als carrers, ens és vital entendre com va ser el feixisme en el nostre context i quina és la continuïtat i les transformacions que ha tingut, conèixer com és el feixisme arreu del món, i poder analitzar així com poder fer front al l'extrema dreta dels nostres dies.

La derrota a mans del franquisme inicia una etapa de repressió i d'expansió ideològica que encara patim avui dia. Massa poc se'n parla de les fosses comunes, dels afusellaments i judicis sumaríssims, de les tortures a comissaria i de tota la violència que generava un règim feixista que es fundava sota idees misògines, supremacistes (concepte que hem vist com darrerament ha patit una banalització terrible, mentre el Casado segueix dient en referència al 12 d'octubre coses com “¿qué otro país puede decir que un nuevo mundo fue descubierto por ellos?ˮ), i absolutament en contra de qualsevol llibertat d'expressió o de democràcia. A Sant Cugat, sense anar més enllà, 95 persones residents a la ciutat van ser sotmeses a consells de guerra i de postguerra.

I no hem tingut memòria, perquè la Transició només va ser una capa de pintura nova per a fer-nos creure que era nou règim sense ser-ho. Perquè el dictador va morir al seu llit i va deixar-ho tot atado y bien atado. Perquè a les elits econòmiques els anava bé el règim i no anaven a deixar que cap canvi anés fins a un punt que pogués perjudicar els seus interessos. Perquè els mateixos jutges que jutjaven antifranquistes jutgen avui dia independentistes. Perquè els mateixos policies que torturaven segueixen impunes. Perquè tot segueix igual i només s'ha canviat el nom perquè no canviï res. Només en posaré alguns exemples: les empreses que avui dia cotitzen a l'IBEX 35 que van fer servir presos polítics com a mà d'obra esclava, els jutges provinents del Tribunal d'Ordre Públic franquista que han continuat exercint sense cap impediment en alts càrrecs o tots els assassinats que es van produir durant la Transició.

I ara, que el perill de l'extrema dreta que no va marxar mai torna a treure les urpes, amb uns discursos que tensen tot l'espectre polític de la dreta cap a postures extremistes i que ja està aconseguint fer passes per desactivar el massa poc que s'estava fent per tal de recuperar la memòria històrica, com hem vist a Andalusia, toca mullar-nos. Toca, més que mai, llegir sobre la nostra història –també local, i més quan amb blogs com aquest ens ho posen ben fàcil–. Toca sortir al carrer i parlar-ne, trobar-nos i saber-nos una xarxa on no hi deixem entrar la misogínia, el racisme o l'homofòbia. Toca no deixar que ens confonguin d'enemigues, mentre seguim a mercè de les elits. Toca no renunciar a cap dret conquerit i defensar la trinxera per no retrocedir i poder anar més enllà. Toca desmentir mites. Toca recordar tot el mal de què són capaços perquè ens encoratgem a assegurar-nos que aquest cop no passaran. Toca pensar quin és el món que volem i comprometre'ns-hi pel passat, pel present i pel futur.

Aquest 26 de gener farà 80 anys que resistim al franquisme, i les joves hem d'estar disposades a seguir combatent-lo per la dignitat de no ser còmplices de tal aberració, per la memòria de totes les que van lluitar contra el feixisme en el passat, i perquè el feixisme és allò més oposat al món just que volem per a totes les persones. Ni ho podem permetre, ni ens ho podem permetre.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades