I després de les municipals, què?

Doncs després de les municipals, el mateix que abans. Conscienciació, organització, lluita. Xerrades, assemblees i piquets, encartellades, concentracions i okupacions. Teixir poder popular, és a dir, el poder de la gent a canviar les coses que l'afecten.

Perquè els ajuntaments són part de la política municipal, i votar en les eleccions és una part més d'allò que anomenem activitat política. Però la política ni comença ni acaba aquí. De fet, al meu entendre, participar de la institució només té sentit en la mesura que reforça la conscienciació i organització de la gent. I que no s'entengui que aquesta columna ve marcada pels resultats de la CUP-Procés Constituent, en una mena de “com no ha anat bé ara dic que això no importa”, per dos motius: primer de tot, perquè no considero en cap cas que tenir tres regidories a la ciutat sigui mal resultat, al contrari; i segon perquè, com deia fa quinze dies, la nostra és una carrera de fons i no pensem que guanyarem demà per ser o no dins dels ajuntaments o dels parlaments.

Sabem que ens cal la gent perquè només la gent té la capacitat per fer real un canvi a la ciutat. Només la gent té capacitat per forçar els governs a actuar en un o altre sentit, per posar les necessitats col·lectives sobre la taula. Assenyalar la violència masclista que patim, mostrar com en aquesta ciutat s'expulsa la seva gent aturant desnonaments quan cal, prenent les places com a joves per mostrar com l'espai públic s'està convertint a marxes forçades en un espai a la venda més, o denunciar l'especulació dels grans bancs recuperant immobles en desús per a donar-li un ús al marge del benefici econòmic, són maneres de mostrar com un altre món no només les possible sinó que és necessari. I mostrar les corrupteles del govern, aprovar mocions que apostin per la participació veïnal, o apostar pels serveis municipals, també ho són.

És cert que tenim pressa, perquè la gent marxa, perquè el planeta s'esgota, perquè sentir que una altra dona és assassinada és massa per no voler canviar-ho tot, d'arrel, immediatament. Però sabem d'on venim i que les coses no són fàcils, que lluitem contra un model de ciutat fet a mida de grans empreses, especuladors, i vividors del saqueig dels diners públics. Perquè lluitem contra massa tòpics arrelats a les nostres consciències.

Però jo no en tinc cap dubte: guanyarem. Guanyarem la ciutat, i guanyarem totes, perquè sabem que només si és així guanyarà algú. Perquè el sentit comú, que ens han volgut furtar, és a les nostres propostes. Perquè no té sentit que uns tinguin tant i altres tan poc, perquè no té sentit odiar algú pel seu lloc d'origen, perquè no té sentit creure que per ser dona em poden fer servir com vulguin ni té sentit que les factures de la llum i de l'aigua pugin mentre els beneficis de les empreses que les gestionen són desorbitants. Perquè tenim la raó del benefici col·lectiu, guanyarem. I seguirem lluitant incansablement, sigui com sigui, dia rere dia, per fer-ho.

Patrícia Gotarda, membre d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades