Hem aturat el feixisme ja?

A les darreres eleccions al Congrés dels Diputats, 2.127 santcugatenques van votar Vox. Segurament, més santucugatencs que santcugatenques, ja que el votant mitjà d'aquest grupuscle d'extrema dreta legalitzat sota unes sigles acostuma a ser un home blanc i adult.

Una mica més de vots, 2.564, van ser els que va obtenir el PP a la ciutat. I més del doble, 6.220, els que va rebre el tercer partit que completa el conegut com a trifachito, Ciutadans. En total, 10.911 vots en una ciutat que supera les 90.000 habitants.

És escandalós que un partit d'extrema dreta es pugui presentar a unes eleccions. És escandalós que puguin fer campanya defensant idees misògines i negacionistes de la violència masclista quan cada setmana estem patint assassinats de dones pel fet de ser-ho. És escandalós que puguin defensar idees racistes que plantegin reforçar els murs pels quals moren milers de persones cada any. És escandalosa cadascuna de les seves propostes, que atempten contra allò que sempre ens omple d'orgull i ens dignifica com a espècie, però que mai no es compleix, els Drets Humans. La tolerància té els límits que la salvaguardin, i per tant tolerar el feixisme és cavar la tomba de la tolerància en el seu nom.

Però no només els vots a Vox són el símptoma d'un problema greu, perquè els vots al PP i a Ciutadans també són vots que aposten per centralitzar el poder de l'Estat, per aplicar el 155 sense límits, per mantenir a la presó i a l'exili a tot de persones que no han estat jutjades. I, aquí, com a reflexió, permeteu-me un parèntesi. ¿No és prou evident la manipulació que fan del discurs, anomenant colpistes les preses polítiques, quan la majoria ni tan sols no eren persones amb un paper rellevant en el moviment massiu que va sortir als carrers a defensar el dret d'autodeterminació, i quan aquest va ser absolutament civil (no militar), i en canvi donen suport a un president autoproclamat que ni tan sols ha guanyat cap contesa electoral i que amb un grapat de militars sublevats vol derrocar un govern legítimament votat i defensat pel poble a peu de carrer? No es veu prou clar amb la qüestió veneçolana que el seu discurs no defensa cap valor democràtic sinó uns interessos concrets i que estan disposats a generar l'ambient hostil que calgui per fer-ho?

Una altra mostra de manipulació. Ara Pablo Casado diu voler tornar al centre; es veu que jugant al joc de l'extrema dreta ha sortit perdent, que ja no és el més patriota i per tant perd vots. Així que, sense canviar el programa en la seva arrel, diu que és de centre i solucionat. Després d'una campanya plena d'odi, com que ha perdut canvia de tàctica i ja, com si res no hagués passat.

 

I per acabar, sembla que hem d'estar contentes perquè no governi la dreta del trifachito. Òbviament, que no hi hagi aquests hooligans fent i desfent lleis és un respir, sobretot per a les persones que ens hi veuríem afectades d'immediat, que no som poques sinó la majoria (treballadores, dones, migrades, lesbianes, gais i trans...). Ara bé, hem guanyat l'extrema dreta amb la victòria del PSOE?

Rotundament no. Seguim donant-los veu en campanyes electorals i als mitjans de comunicació, i seguiran creixent. Seguim cedint al debat del 155 i de les banderes espanyola i catalana, i seguiran creixent. No només Vox, sinó també tot discurs feixista, racista, misogin o anticatalà. I, sobretot, que pugui governar el PSOE no ho veiem com a garantia d'aturar el feixisme, perquè recordem que el PSOE és el mateix dels GAL, és el mateix que permet que la ultradreta es manifesti lliurement, és el mateix sota el govern del qual els grups neonazis surten absolts dels pocs casos en què els imputen.

El PSOE és Règim, i el Règim s'apuntala amb aquesta victòria, amb la presència de Vox per tensionar i, sobretot, amb la nostra creença que votant solucionàvem res. Perquè com deia Audre Lorde, mai no desmuntarem la casa de l'amo amb les eines de l'amo.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades