Feminisme del 99%

Avui, 8 de març, el feminisme torna a prendre els carrers. Hem tornat a organitzar una vaga general que s’ha construït de manera autènticament popular: des de cada barri, poble o ciutat. Des de cada secció sindical i cada assemblea de treballadores o estudiants i des de cada comitè de vaga. Fa goig, a expenses de veure com es desenvolupa la jornada, constatar la força que tenim quan ens ajuntem i ens organitzem, quan decidim per nosaltres mateixes com desenvolupar una lluita.

De la mateixa manera que la vaga s’ha construït des de baix, de manera horitzontal, també busca interpel·lar tota la societat. Perquè si bé és cert que hi ha unes reivindicacions concretes que depenen dels poders polítics locals, autonòmics i estatals, també és una vaga política, és a dir, una vaga que defensa el projecte polític del feminisme front a la situació de desigualtat que vivim les dones. I és per això que es busca interpel·lar cada persona i fer sortir el feminisme als carrers perquè també acabi entrant a cada casa.

Aquest feminisme que defensem és un projecte que afavoreix els interessos del 99 per cent de la població. D’aquell 99% que vivim de la nostra feina. I sí, també busca interpel·lar els homes, no només per la responsabilitat que tenen per acabar amb la xacra del masclisme, sinó també perquè és un projecte que, a la llarga, també els beneficia.

M’explico. El feminisme proposa canviar la lògica del sistema actual i passar a posar la vida al centre. Les feministes reivindiquem que hi ha tot de tasques que són imprescindibles per a la vida però que no són valorades i que assumim majoritàriament les dones. La cura d’infants o persones dependents, la cura emocional dels nostres entorns, la responsabilització de les estructures familiars (no només és anar a comprar i cuinar, és tenir tot al cap perquè res no falli: com està cadascú, quin horari fa, quines necessitats tenen, què s’ha de comprar i què no, quan s’ha d’anar al metge, i un etcètera interminable). Si passem a valorar això i a tenir en compte el benestar com una cosa en què no només les dones hi hem de pensar sinó que ha de ser la prioritat social, el sistema capitalista deixa de tenir cabuda, perquè en comptes de tenir una economia que serveixi la vida estem en una economia que se serveix de la vida de la majoria de persones. Posar el benefici econòmic per sobre de tot en nom del lliure mercat atempta contra el benestar del 99 per cent de la població que viu per donar beneficis econòmics a altres, atempta contra la vida de les persones afectades per guerres orquestrades en base a interessos econòmics, atempta contra la llibertat de les comunitats indígenes desplaçades per espoliar els territoris on viuen, atempta contra qualsevol possibilitat de futur a causa de la destrucció del planeta... I també és el que atempta contra la vida de les dones.

Alhora, les dones, que patim la desigualtat i la discriminació cada dia, lluitem per un món on no hi hagi cap tipus de desigualtat ni discriminació. És per això que entenem que el feminisme afavoreix la llibertat de totes les persones, d’aquest 99 per cent, perquè posant la vida al centre també estem desterrant de la societat el racisme, l’homofòbia o qualsevol altra discriminació. Contràriament al que es vol fer creure, les feministes no volem discriminar els homes, volem construir un món en què ningú hagi de patir el que patim nosaltres pel fet de ser dones. Lluitem per un món en què el bé comú, i no només el de les dones, sigui allò a partir del qual construïm la resta. I això significa abolir la masculinitat, sí, perquè la imposició, la violència, l’ego o la no vulnerabilitat que la conformen són atributs contraris a una societat que cerqui el benestar de totes les persones que la conformen.

Per això el feminisme és l’aposta més revolucionària ara mateix. Es tracta ara mateix d’un moviment polític que cada dia està més organitzat i que ho mostra sent capaç de fer una vaga com la d’avui. Es tracta d’un moviment polític, d’una manera d’entendre el món i d’una proposta per reconfigurar-lo que ha d’interpel·lar aquest 99 per cent de la societat que veuria com la seva vida millora si canviem la manera d’organitzar la societat i passem a fer-ho d’una manera feminista. Totes les persones treballadores, amb el feminisme, a la llarga, guanyem. I per això cal que ens comprometem amb aquest projecte i treballem cada dia per expandir-lo: en nosaltres mateixes, en els nostres entorns i a cada racó dels nostres pobles fins que sigui impensable una societat que no té en compte la vida.

Patrícia Gotarda, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades