21D: un “a por ellosˮ ben diferent

Aquest proper 21 de desembre, el govern de Sánchez celebrarà un Consell de Ministres a Barcelona. L'Executiu ho ven com a gest d'apropament a Catalunya per la desafecció creixent envers l'Estat, tot i que deixeu-me dubtar-ho: quin tipus de gest és fer una reunió a Barcelona mentre amenacen amb aplicar el 155 de nou? Sembla que de tants gestos simbòlics hem arribat a extrems surrealistes on algú pensa que el lloc on fas la política és més important que la política que fas. Ara bé, adonant-se de l'extrem surrealista del tema, ja s'ho han fet anar bé per tal d'aprovar la pujada del Salari Mínim Interprofessional en aquesta reunió. Potser, davant les mobilitzacions previstes, volen dir que a Catalunya boicotegem les mesures socials? Crec que mai l'expressió de mirar el dit i no veure la lluna no podria ser més adient, i de nou comencem la batalla comunicativa per apartar totes les mentides que volen tapar la lluna tot i que d'evidències vagi plena.

No vull pensar en el 21 com un dia en què vivim una provocació del Gobierno, que ve aquí després del 155 mentre manté les preses polítiques entre reixes, sinó com una oportunitat. Una oportunitat per assenyalar un dels pilars bàsics de l'Estat, una oportunitat per totes nosaltres i no només les independentistes. I qui som nosaltres, que massa sovint referenciem sense explicar què volem dir? Totes les treballadores que hem patit, patim i patirem les polítiques neoliberals i antidemocràtiques d'aquest Règim i que divendres vinent, per un dia, tindrem molt a prop a alguns dels seus màxims representants.

El dia 21 és una oportunitat per mostrar el nostre rebuig al 155 i al fet que continuïn entre reixes les preses, però també per mostrar que estem fartes de desnonaments, estem fartes d'estar a l'atur o de cobrar una misèria, estem fartes de les escoles en barracons, de les llistes d'espera interminables, fartes que es destinin milions d'euros a l'exèrcit, fartes que la corrupció segueixi impune... Estem fartes, en definitiva, de tenir vides de merda que no se solucionen, sense dubte, venint a fer una reunió a Barcelona. No es pot arreglar amb una visita una pau social que cada dia destrueixen traient-nos-ho tot.

El dia 21 és una oportunitat per colpejar plegades per tot allò que ens uneix, que no és altra cosa que la nostra condició d'explotades. És una oportunitat per saber què volem destruir però també des d'on volem construir. És un al·licient més per seguir generant comunitat a cada poble, barri o ciutat. Per seguir fent xarxa entre totes aquelles que vivim del nostre treball i així no només plantar cara al Règim, sinó dibuixar un projecte que realment estigui al servei de totes ja que compti amb totes per dibuixar-lo.

El dia 21 és una oportunitat de mostrar que sabem que el Règim està podrit i només de les seves runes podrem construir una societat justa, per mostrar que no ens enganyaran amb reformes ínfimes, que no ens atemoriran amb repressió... Sobretot, és una oportunitat per mostrar que el “nosaltresˮ i “ellsˮ que volen fer creure entre independentistes i no independentistes és només la cortina de fum que no ens faci veure que “nosaltresˮ som molt més i moltes més i, si ens n'adonem i ens ajuntem, a “ellsˮ se'ls pot acabar el viure a costa de la nostra feina.

Patrícia Gotarda, membre d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades