La sanitat i els pensionistes
Aquest final d’any aquí a Catalunya ha sigut bastant mogut. Ara un cop passades les eleccions, comença la feina de veritat formar el nou govern i encarar els problemes reals del país.
Aquest final d’any aquí a Catalunya ha sigut bastant mogut. Ara un cop passades les eleccions, comença la feina de veritat formar el nou govern i encarar els problemes reals del país.
La ruptura de gèneres, la innovació i la representació de la realitat són uns dels motors de la 24a edició de l'Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona que des del dilluns 13 fins el diumenge 19 de novembre ens ha ofert projeccions a diferents espais del CCCB.
El passat 28, 29 i 30 de novembre la Filmoteca de Catalunya va projectar les 3 pel·lícules finalistes de la 10a edició dels Premis Lux de Cinema en l’edició de 2017. Els premis, nascuts l’any 2007 i atorgats pel Parlament Europeu, presenten un focus anual sobre les pel·lícules amb forta opinió sobre el debat públic europeu. El Parlament considera que el cinema, un mitjà cultural massiu, pot ser un vehicle ideal per al debat i la reflexió sobre Europa i el seu futur.
Si recordo bé quan l'any passat vaig travessar la porta del teatre del CCCB, en veure la cua uniforme que formaven una vintena de persones de trenta, seixanta anys, em va semblar un festival petit, el segon dia ja ens reconeixeríem entre visitants.
Avui tinc ganes d'escriure aquest article a causa d'un pensament que m'ha sorgit mirant Les amants réguliers (2005). Normalment gaudim les pel·lícules d'una tirada, sense pauses entremig i absorbint els 90 o 120 minuts, per una possible raó, submergir-se profundament en la història i els personatges.
Quina legitimitat tenen les institucions per commemorar el 25 de novembre –dia contra la violència masclista– quan aquestes posen en dubte si una dona ha patit una agressió, quan no doten de mesures suficients per protegir a les agredides i permeten una impunitat insostenible en els delictes de violència masclista, quan es posen l’etiqueta per disposar de centres d’igualtat però després dediquen una partida pressupostària ínfima?
Començo dient que estic en contra de tota la violència, sigui aquesta física, psicològica, social i més encara si aquesta violència és exercida envers dels més febles.
En altra ocasió he afirmat i reitero que les sigles dels partits polítics no ens indiquen de quin peu calcen.
Començo aquestes paraules pensant que ja era hora, que potser hauria d'haver-les dit temps enrere, però aquest moment és un bon moment també. No explicaré els motius pels quals he deixat el partit i la vocalia en l'EMD de Valldoreix, els que em coneixen o s'han preocupat en conèixer-me durant aquests dos anys i escaig, ho saben i ho entenen, els que no ho saben ni ho entenen és que no s'han preocupat en conèixer-me.
Un ciutadà, un votant dels anys 30 del segle passat, i anteriors, tant aquí com arreu d’Europa, podia saber què representaven les sigles dels principals partits i votar-los o apropar-se en conseqüència: Partit Comunista, Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), Fascista, Falange,etc.
