Fa un més em preguntaven a elCugatenc si sóc pessimista o optimista sobre la crisi climàtica. Tot i que considero bo mantenir una actitud positiva a la vida, no considero els termes pessimisme o optimisme adequats per a l'anàlisi polític. Encarar la realitat requereix grans dosis de realisme, i ni el pessimisme ni l'optimisme ens faran cap bé a l'hora d'entendre el món on vivim.
Patriota català de pedra picada, treballador, pacificador, d’idees clares, sempre de bon humor i molt bona persona... Aquestes, i moltes altres, són les virtuts d’en Manel Porta, que dissortadament ens ha deixat aquest dissabte.
En Manel va ser coordinador de l’ANC a Sant Cugat durant els anys 2013, 14 i 15 i va ser secretari nacional els dos anys següents, fins que va caure malalt i ho va haver de deixar.
Soci d’Òmnium des de molts anys abans de la creació de l’ANC, evidencia el seu compromís amb les entitats al servei del país i la seva cultura.
Dones amb Iniciativa de Sant Cugat vol fer un aclariment respecte a l'article de Jordi Casas Ser d'esquerres avui publicat en aquest mitjà de comunicació.
Jordi Casas signa aquest article com a historiador però també és un conegut militant d'ICV Sant Cugat, company nostre de lluita, i és per això que volem mostrar el nostre desacord, centrant-nos al paràgraf on parla de gènere i de feminisme. Un paràgraf que aquest mitjà va destacar a les xarxes socials.
Passo avui, dimarts 18, per la rambla del Celler. No veig la Yolanda a l'entrada de l'Ajuntament, com els últims dies. Continuo caminant i veig una cara familiar que camina cap a mi, no aconsegueixo esbrinar qui és, però la conec. Quan ens creuem, la crido: “Yolanda!” S'atura, sí, era ella, somrient. També em ric: “És que amb els cabells recollits i amb roba no et coneixia”, i riem junts. “Què passa?”, pregunto, “has solucionat alguna cosa?” “Sí, sí”, em contesta, i comença el seu relat. “Ahir vaig entrar al Ple de l’Ajuntament, sobre les quatre”.
Per tal que una ciutat feminista sigui possible hem de tenir en compte la vida quotidiana i les necessitats de totes les persones. En canvi, el model de ciutat de Sant Cugat, com el de la majoria de ciutats, està pensat per a algú que sigui home, jove, blanc, sa i que tingui estudis acadèmics de prestigi. Està pensat per a algú que sigui productiu econòmicament, que segueixi la roda capitalista, que no es queixi, que no molesti el sistema i que segueixi reproduint el model de família nuclear convencional i alimentant el capitalisme.
Argumentava l'Excma. Sra. alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i Pagès, que la decisió de substituir zones d'aparcament gratuït al nostre municipi per zones de pagament era una "decisió dels veïns". La pregunta que jo plantejo avui és ¿de quins veïns i per què, alcaldessa?
Conèixer en primera persona la Comuna de Boughriba, al Marroc, una experiència inoblidable d’una estudiant de Segon de Batxillerat
L’avinguda trepitja territori de St. Cugat i de l’EMD de Valldoreix. Fa anys que Ajuntament i EMD estan dient que treballen en el Projecte d’Urbanització d’aquesta Avinguda.
Margarita Robles va arquejar les celles, va fer una pausa de diversos segons, i va començar a fabricar les paraules que havia memoritzat la nit anterior de l'Argumentari: “Cal rebaixar la tensió. El PSOE treballa a Catalunya perquè això sigui possible”.
El declivi del sector primari
