Opinió

El nom dels partits polítics

Un ciutadà, un votant dels anys 30 del segle passat, i anteriors, tant aquí com arreu d’Europa, podia saber què representaven les sigles dels principals partits i votar-los o apropar-se en conseqüència: Partit Comunista, Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), Fascista, Falange,etc.

Construint fraternitat

Aquest diumenge vaig tenir la sort de participar en l'Assemblea per la llibertat, la fraternitat i la convivència. Una assemblea que va reunir a Saragossa uns 500 càrrecs electes de tot l'Estat, parlamentaris autonòmics, del Congrés, del Senat, electes locals, etc.

Espanya: què puc entendre per aquest nom?

Jo era espanyolista fins les eleccions generals del 2011. Em vaig passar a l’independentisme al sentir dir (2 cops) al Mariano (Rajoy) en campanya electoral: “Con el concierto económico vasco aplicado a Catalunya España es inviable”. Per bé que ja sabia en què consisteix el “concierto vasco” (per freqüentar la Fundació Catalunya Estat) vaig decidir corroborar-ho per via oficial.

Prou a l’èxode silenciós de Sant Cugat

“Em fa molta pena però crec que no només hauré de canviar de pis sinó també de poble”. “Marxem de Sant Cugat, decebuts, amb una nena de 4 anys que no podrà continuar a l’escola i hem de començar de zero. Hem pagat i cuidat el pis rigorosament durant 4 anys. Ara el lloguen per 400 euros més”.

Sobirania, Parlament, Congrés i poder judicial

Diuen, i diem, per tot arreu que a Espanya estem en un sistema democràtic. En principi és cert, els ciutadans elegeixen unes normes de conducta social. Normes i conductes que varien amb el pas dels anys. Només cal mirar les normes de fa 70-75  anys i comparar-les amb ara. Tant se val comparar els canvis en els tractaments de cortesia, de jerarquia, de relació entre sexes, de les aspiracions socials de cadascú, i sobre tot, segons l’origen social de cadascú, que també canvia.

Pàgines

Subscribe to Opinió