¡Vivan las “caenas”!, per Roger Caballé

Vivan las ca(d)enas”. Aquest va ser el crit que brandaven els que defensaven l’absolutisme de Ferran VII en front dels que cridaven “Viva la Pepa”, que era el crit dels partidaris de la Constitució espanyola aprovada a Cadis el 19 de març de 1812 (dia de Sant Josep). El mot Pepa no tenia res de pejoratiu. Es com si ara enfrontéssim “Visca la República Catalana” a “Viva el Partido Popular” que ells diuen representar Espanya.

I es que si ens atenem als resultats electorals, en el que va d’any, votant majoritàriament la corrupció, el statu quo, amb el mot Espanya sinònim d'immobilisme i seguir així perquè sí, veiem que estem com a l’any 1814.

Aquell any el rei absolutista Ferran VII va tornar a Espanya després de les guerres napoleòniques. Si fou espontani o preparat no resta clar als historiadors, però, el fet es que al arribar la carrossa reial es desenganxaren els cavalls i aquests foren substituïts per persones del poble que cridaren: “Muera la Pepa, vivan las cadenas (pronunciat caenas)”.

Per tant em reafirmo en el que he dit abans. I si en aquest racó de la pell de brau, com Espriu es referí a Espanya, votem ben diferent i des de sempre, cal pensar que ens hem d’allunyar d’aquest model polític tant fora dels temps que corren al nostre entorn exterior on volem emmirallar-nos. Perquè la societat espanyola no vol canviar, ara com ara, i majoritàriament.

Si algú encara no ho veu clar, que s’encomani a Santa Llúcia, patrona de una bona visió ocular, per a que li guareixi els ulls.

Roger Caballé, químic i ciutadà de Sant Cugat, "el que es més que resident"