Una ciutat feminista

Per tal que una ciutat feminista sigui possible hem de tenir en compte la vida quotidiana i les necessitats de totes les persones. En canvi, el model de ciutat de Sant Cugat, com el de la majoria de ciutats, està pensat per a algú que sigui home, jove, blanc, sa i que tingui estudis acadèmics de prestigi. Està pensat per a algú que sigui productiu econòmicament, que segueixi la roda capitalista, que no es queixi, que no molesti el sistema i que segueixi reproduint el model de família nuclear convencional i alimentant el capitalisme.

Per fer realitat una ciutat feminista cal revertir moltes coses. Per exemple, no tenir els equipaments de salut municipals accessibles pot suposar una inseguretat per a les persones grans o per a les que estiguin malaltes. Això pot resoldre's instaurant camins per vianants o creant una xarxa lògica de transport públic que quadri amb equipaments de salut com els CAPs, amb botigues d’aliments i amb escoles.

La legitimació de la violència també s'ha de tenir en compte per fer possible una ciutat feminista. Quina inseguretat podem patir com a dones? Que per la nit ens assassinin, ens violin, ens maltractin, ens intimidin o ens insultin. Calen carrers pensats per a estar sempre ben il·luminats, que sempre puguem veure què passa i que sempre puguem ser vistes.

La mercantilització de la ciutat és també un factor d'importància. Quines necessitats tenim les joves? Trobar-nos, reunir-nos, crear xarxes de suport sense que calgui consumir sempre. Els models d’oci de la ciutat són sempre consumistes (bars, discoteques) i no hi ha espais exteriors ni, sobretot, interiors on puguem autogestionar-nos. Això ens obliga a trobar alternatives com el Casal de Joves La Xesca.

Tot això per no parlar de la incapacitat d’emancipar-nos. Això té a veure amb el continuat augment dels lloguers, que ens expulsa a totes les persones que no complim el perfil buscat per la ciutat. Al barri de Sant Francesc està havent-hi una reforma del carrer per fer-lo per vianants, que malgrat sí que respon a necessitats ecològiques i de qualitat de vida, segurament tindrà un impacte revaloritzant-ne les propietats privades i l’entorn. Això provocarà un augment dels lloguers que expulsarà a la majoria de les famílies i dels joves que hi viuen. S'hi podrà anar en bicicleta, sí, però hi podran anar els que s’ho puguin permetre. Recordem que Sant Cugat és la ciutat amb el metre quadrat més car de Catalunya.

Les dinàmiques capitalistes, de la mà de les patriarcals, ens afecten com a dones ja que ens redueixen a màquines explotades amb doble jornada laboral. A més, el model de ciutat capitalista en què vivim no dóna importància a les tasques que se’ns atribueixen i que són imprescindibles per a la reproducció de la vida. Només es dóna importància a les tasques que signifiquin produir i fer de la ciutat una gran màquina.

No es té en compte a les persones malaltes o grans, normalment cuidades per dones. No es té en compte les tasques vitals com anar a fer la compra, normalment realitzades per dones. Tampoc es tenen en compte les inquietuds que poden tenir les persones ni la necessitat de trobar-se. I se suposa que hem de callar i seguir la roda. Fins quan ho farem?

Hora Bruixa, el col·lectiu feminista i revolucionari de Sant Cugat

Notícies relacionades