Un fins ara i m'alegro d'haver-vos conegut

Començo aquestes paraules pensant que ja era hora, que potser hauria d'haver-les dit temps enrere, però aquest moment és un bon moment també. No explicaré els motius pels quals he deixat el partit i la vocalia en l'EMD de Valldoreix, els que em coneixen o s'han preocupat en conèixer-me durant aquests dos anys i escaig, ho saben i ho entenen, els que no ho saben ni ho entenen és que no s'han preocupat en conèixer-me.

Han estat uns anys preciosos, amb les seves llums i les seves ombres, de vegades amb més problemes que alegries, m'he vist lluitant amb totes les forces contra tots i m'he entristit en observar com la malícia i la mentida destruïen a coses i persones valuoses.

Un cop em van dir que a la política no es venia per fer amics, doncs he de dissentir, jo sí els he fet. En la meva agrupació hi ha gent meravellosa, bona gent, amb la qual he treballat i amb la qual he compartit rialles i preocupacions, no posaré aquí els noms d'aquestes persones, ja sabeu que parlo de vosaltres, moltes gràcies per tot, per ser-hi. Especialment tu Neus, què propera a mi, tota l'ajuda que m'has ofert, sempre. Des del primer segon. Amb tu he pogut parlar de tot. Gràcies.

He d'agrair també als treballadors de la casa, que em van rebre amb amabilitat i moltíssima educació, sense jutjar, tractant-me com a una més, mai he vist ni un gest, ni una paraula, ni una mirada d'acritud i sé que no penseu com jo, que el partit que representava no us agradava molt (per dir-ho amablement), així que Natxo, Pat, Sílvia, Chabela, Mònica, Isa, Yolanda, Ricard, Miquel, Zapater, Magda, Laura, Antonia, Joan, Tito, Núria, Marta, Roser, Coque i Cristina, a tots vosaltres i als que em deixo, moltíssimes gràcies. A la Imma i al Juanjo els vull expressar també el meu afecte. Juanjo, gràcies per tenir tanta paciència, per deixar sempre la teva porta oberta, per explicar-me les coses de manera tan interessant i sobretot per ensenyar-me una altra nova manera de veure les coses, tant de bo haguessis estat professor meu, segur que hagués estat una alumna més aplicada del que vaig ser. Imma, no deixa de sorprendre que aconsegueixis tenir-nos a tots marcant el pas i no és que siguis dura, que va, és que s'ha demostrat que sempre tens raó. Fas el difícil treball que tens amb la calma i la tranquil·litat del que sap el que està fent, sempre tens la resposta adequada encara que ens pesi sentir-la. I el més important... ets tota una esportista, estàs perdent el temps aquí, hauries d'estar fent el Giro, La Volta o el Tour, tu pots nena. I ara sense bromes, moltes gràcies Imma, perquè sempre m'has donat una resposta a les meves preguntes per molt absurdes que fossin, vas perdre el temps amb una “novata” i només puc dir gràcies.

Bé, anem a parlar d'ells. D'aquests amb els quals hauria d'haver mantingut les distàncies però que he fracassat en l'intent.

Noël, Ferran i Xavier, les Enfants Terribles, només puc dir qué majos sois, nois m'heu arribat al cor. Ens ho hem passat bé en els plens tu i jo, eh Noël? Qui et portarà nous o dolços? Mai una mala cara, sempre, sempre t'he vist afrontar les coses amb un somriure. Ferran, l'home tranquil i pausat, l'enveja que he tingut veient amb quina facilitat parlaves en els plens; què és el que fas per a què la gent t'escolti atentament? Xavier, tens al president fregit, que ho sàpigues. Has estat la meva enciclopèdia urbanística, gràcies a tu he pogut entendre aquesta bèstia negra de tots els municipis, l'urbanisme. Hem sabut deixar les diferències de banda i treballar per millorar la vida dels veïns de Valldoreix. Hem tingut la maduresa suficient per poder fer-ho. No us sembla sorprenent si pensem en els moments que estem vivint? Que hàgim aconseguit parlar i escoltar? No sé a vosaltres, però a mi em sembla un miracle. Gràcies als tres per fer-me un forat, per fer-me partícip, per trencar esquemes.

Al govern de Valldoreix atentament els remeto: Josep, saps que mai ha estat la meva intenció portar les nostres desavinences al nivell personal, només tenim maneres diferents de veure les coses, jo respecto la teva com tu has respectat la meva. Elena, amb tu he treballat molt poc i no et conec bé, però de cor et desitjo el millor. Bernat, ha estat bé, oi? He tingut més converses amb tu per wup que amb cap altre. I sempre has estat extremadament amable amb mi. Susana i Quim, que puc dir..? Amb vosaltres ha estat amb els que més he treballat. Deixa de preocupar-te tant, Quim, a tu la gent t'importa i fas bé les coses encara que de vegades no surten com tu vols. Estimada Susana, sempre amb un comentari amable. He treballat molt a gust al teu costat i això és perquè ets una persona coherent, assenyada i propera. I mai oblides que darrere dels problemes sempre hi ha una persona. Després de tant de temps en la política per a tu les persones segueixen sent persones. A més, el teu nom ja em diu molt...

I al meu grup municipal, Aldo, Sergio, Neus i Alba, ha estat un plaer treballar amb vosaltres, espero que us vagi molt bé en les vostres vides i que aconseguiu allò que els vostres cors desitgen. Un petó molt fort.

Aldo, esto es para ti; ignora los insultos de aquellos que no pueden esgrimir argumentos, no valen la pena, ya sabes de qué hablo y creo que si me lee, ella también lo sabrá.

Les meves creences segueixen sent les mateixes, vull el millor per a la meva gent i per a la meva terra i ara que ni la meva gent ni la meva terra estan passant pel seu millor moment seguiré treballant, sent un més al carrer i amb la força que em dóna l'amor que sento per Catalunya. Una Catalunya dins d’Espanya. Perquè fora fa molt fred, s'està molt sol i no s'arriba molt lluny.

Parlem si us plau.

“Perquè junts anirem mes lluny”.

Fins ara.

Susanna Casta, exvocal de Ciutadans i veïna de Valldoreix

Notícies relacionades