Prou a l’èxode silenciós de Sant Cugat

“Em fa molta pena però crec que no només hauré de canviar de pis sinó també de poble”. “Marxem de Sant Cugat, decebuts, amb una nena de 4 anys que no podrà continuar a l’escola i hem de començar de zero. Hem pagat i cuidat el pis rigorosament durant 4 anys. Ara el lloguen per 400 euros més”.

Dos testimonis; dues famílies veïnes menys a Sant Cugat. Aquests són només dos dels molts missatges que hem rebut al correu del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat en el poc temps que portem treballant per a la defensa dels nostres drets. Aquestes dues persones que ens han escrit estan posant veu al devastador panorama que viu la ciutat per l’encariment descontrolat del preu de l’habitatge que ha experimentat, i que nosaltres, des del Sindicat, volem evidenciar. Perquè és esfereïdor pensar que darrere seu en vindran molts més, de testimonis del que anomenem desnonaments silenciosos.

Aquest fenomen ni és nou ni és específic de Sant Cugat. Però al nostre municipi ja fa molt de temps que els que no som propietaris de casa nostra, de la nostra llar, estem marxant sense fer soroll. Quants de nosaltres ens hem rendit? Quants hem marxat en silenci abans d’arriscar-nos a deixar d’abonar una mensualitat del pis? Això, aquest èxode, no ha sortit mai als diaris. De fet, no hi ha el que els mitjans anomenen “xifres oficials” de la situació i, lamentablement, això ens ha fet invisibles. Fins ara.

Part de la feina del Sindicat de Llogateres serà donar veu a aquests testimonis de rendició, de projectes de vida trencats, de fills desescolaritzats i separats dels avis per aquest motiu injust. I a cada marxa assenyalarem els culpables: els especuladors immobiliaris que es fan rics malbaratant vides alienes; els propietaris que, emparats per lleis desequilibrades, abusen de la situació. Assenyalarem també a l’administració, tant a l’Ajuntament com la Generalitat i a l’Estat, pel que fan, pel que no fan i pel que encobreixen. Assenyalarem Europa, que fa temps que mira cap a l’altra banda permetent la precarietat laboral d’aquest Estat de drets retallats per totes bandes.

Posarem nom i cognoms a allò que els polítics anomenen “problemes d’accés a l’habitatge” i farem veure a l’alcaldessa que, quan surti a defensar-se amb allò de l’increment de l’habitatge públic, ja no ens serà suficient. Ens ve un tsunami a sobre, les velles barreres de contenció estan gastades i no ens serviran per a protegir-nos. I qui no ho vegi així, serà còmplice del desastre. És hora d’actuar. No ens faran fora.

Sindicat de Llogateres de Sant Cugat

Notícies relacionades