Si tothom ho fa...

Si busquéssim la definició de corrupció al diccionari aquesta podria ser una de les seves entrades:

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va rebre 104.400 euros per l’adjudicació de la construcció del PAV-3 de Sant Cugat.

El passat 1 de maig es va confirmar un secret a veus. CDC va cobrar una comissió il·legal per l’adjudicació d’una obra a la nostra ciutat.

És cert que CiU ara no existeix i que Junts per Sant Cugat s’entesta en defensar que són partits diferents. Això sí, quan va tocar assumir subvencions, quotes de pantalla i espais per fer propaganda electoral van acceptar gustosament el llegat de CiU. D’altra banda, només cal tenir ulls a la cara per adonar-se que les persones que militaven a CiU i després al PDeCAT, ara es troben a Junts. Per això, em genera molta decepció que s’hagin espolsat la responsabilitat com un cavall s’espolsa les mosques amb la cua, amb indiferència i sense cap tipus d’humilitat. Si ve ningú de l’ajuntament d’aquella època ha estat condemnat, l’existència de col·laboradors necessaris en el consistori és un altre secret a veus que circula per la ciutat.

En democràcia la corrupció no només és un abús de poder i una estafa a tota la ciutadania sinó que és antidemocràtica. Un partit que es dopa amb diners als que té accés gràcies a la seva posició de poder està augmentant el seu avantatge vers la resta, crea una xarxa de dependències i interessos ocults, una xarxa clientelar, que apuntala al partit i l’enquista dins del sistema. En una democràcia on els diners que s’inverteixen en publicitat generen vots, tenir més diners per fer més publicitat que aquells que no es lucren a través de les institucions adultera les regles del joc i el joc en si mateix. Estan jugant a futbol amb 12 jugadors i, a sobre, poden agafar la pilota amb les mans i placar al contrari.

Com a poble, per tant, tenim un deure democràtic; exigir responsabilitats, que es depurin els responsables i que es tornin els diners que s’han generat a costa de totes les ciutadanes de Sant Cugat. Si permetem que la corrupció quedi impune sota la cobertura de frases fetes com el “tothom ho fa” o “tu també ho faries”, absolem els culpables mentre ens condemnem a nosaltres mateixos.

Oriol Sánchez

Notícies relacionades