La independència, un fi en si mateix? (i III)

Ara ens toca descobrir el camí per on transitar cap a la fita que volem: la independència. 

En el moment de redactar aquest escrit sols sabem (?) el que ens diuen els polítics.

Ara com ara no està prevista la participació ciutadana que, o molt m’equivoco o haurà de manifestar-se en forma de resistència passiva, donada l’actitud del Estat espanyol. Penso que més aviat que tard ens hi haurem d’incorporar. No serà tan festiva i joiosa com els 11 S fins ara

Abans, però, com a militant que va bastant per lliure penso que cal que ens mentalitzem així:

1) Caldrà desemmascarar el llenguatge que no es neutre i anomenar les coses pel seu nom: nova política que vol dir la mateixa amb cares i frases noves; participació que per nosaltres vol dir prendre part en les decisions i que fins ara vol dir comunicació d’una decisió ja presa pel poder. I així. Tornar a dir personal (família) d’una empresa i no recursos humans, què són costos en €, etc.

2) Cal mentalitzar-nos de que ens requerirà esforç. No serà  com anar a un 11 de setembre festiu. Ara ens han rentat el cervell de que podem aprimar-nos, aprendre llengües, etc. Sense molèsties. Això sí, passant per Caixa prèviament. Ara, no ens costarà gaires diners però, sí ferma voluntat.

3) Ens cal substituir els valors actuals per altres. Exemple: cooperació en comptes de competició. No sols en Economia, també en l’àmbit de manifestacions, accions conjuntes, etc. I així altres. Fruir de la cultura i bens culturals en general molt més que ara perquè ens agermanarà més. Usar productes més duradors per compte d’estar “a la moda”. Objectiu: limitar la riquesa i la pobresa.

4) Admetre el % de “raó” que ens pertoca atenent al % de vots i en conseqüència de poder polític.

5) Resistència passiva, que significarà participació més o menys massiva en actes o accions determinants per assolir uns objectius compartits per molta gent i que generin consens en el camí de la independència.

En resum: ens ho hem de guanyar, no ens vindrà donat com la fruita madura que cau del arbre.

Roger Caballé, químic

Notícies relacionades