Sobirania, Parlament, Congrés i poder judicial

Diuen, i diem, per tot arreu que a Espanya estem en un sistema democràtic. En principi és cert, els ciutadans elegeixen unes normes de conducta social. Normes i conductes que varien amb el pas dels anys. Només cal mirar les normes de fa 70-75  anys i comparar-les amb ara. Tant se val comparar els canvis en els tractaments de cortesia, de jerarquia, de relació entre sexes, de les aspiracions socials de cadascú, i sobre tot, segons l’origen social de cadascú, que també canvia.

Les normes de conducta importants esdevenen lleis. Es discuteix prèviament al Parlament Català o al Congrés dels Diputats a Madrid. Sols les poden canviar el propi Parlament o el Congrés (evidentment amb una altra composició resultat d’unes eleccions). Es diu en aquest cas que la sobirania recau en el Parlament/Congrés.

Si la sobirania recau en el poble, llavors una llei o un afer social es dirimeix mitjançant un referèndum. Hi ha països com Suïssa que por un quítame esas pajas fan un referèndum. A Madrid aqueixa paraula produeix urticària i altres símptomes pitjors. El govern de torn (poder executiu) sols te la funció (important) d’aplicar les lleis. El poder judicial sols vetlla per a que l’executiu actuï conforme a les lleis, o normes de conducta, dictades pels elegits per a legislar.

Doncs bé, o ben malament, l’any 2006 el Congrés dels Diputats a Madrid va aprovar un nou estatut per a Catalunya. Però el feixisme franquista, que no entén de democràcia, encarnat en el PP, va cercar en el Tribunal Constitucional l’aliat franquista per a invalidar unes lleis aprovades pel legislatiu espanyol.

És a dir, el poder judicial es va abrogar també, i va envair, el paper del legislatiu. Va esdevenir jutge i part. I així anem. El curiós és que això sols ho he sentit dir en públic a un catedràtic... d’Història. I si ho saben els que ho han de saber, perquè no s’ha atacat i esbombat urbi et orbe (per tot arreu)?

Roger Caballé

Notícies relacionades