Què són els partits polítics avui?

En altra ocasió he afirmat i reitero que les sigles dels partits polítics no ens indiquen de quin peu calcen.

Amb la premsa universal que pretén explicar-nos el que passa a tot el món, i explicat en una determinada direcció o enfocament, amb la televisió que ens desorienta d’allò més, amb internet (correu electrònic) on cadascú pot esdevenir noticiari i portaveu d’idees, als partits polítics sols els hi resta els shows en directe dels seus dirigents, amén dels seus “fòrums” com el Parlament, Congrés, etc. així com els seus Congressos, Assemblees, etc. a part de servir-se també dels altres mitjans abans esmentats.

I què veiem? A parer meu tècniques de màrqueting que en essència es manipulació del llenguatge (banalització de les paraules) i un “teatre”, tot adreçat a convèncer-nos per mimetisme o en determinats moments per sentimentalisme. Recordo quan van felicitar i va esdevenir protagonista mediàtic el cap de campanya de Jordi Pujol en assolir una majoria absoluta. Fins i tot va fer gràcia que en una conferència es referís a Jordi Pujol com “el producte” de la campanya. Entenc que al propi Jordi Pujol li complagués. Les idees, programes polítics, esdevenen secundaris o irrellevants.

La meva conclusió, per ara, és que els partits polítics són unes sigles comercials, generadores d’uns llocs de treball, polítics i administratius, que per damunt de tot cerquen la seva continuïtat i, si és possible, la seva reproducció. Segons les enquestes d’opinió i equivalents fan canvis de marxa espectaculars,també recorren a falsejar fets i tergiversar conceptes.

Exemples:

Pedro Sánchez, del PSOE, creu que a Espanya hi ha diverses nacions, però, al arribar el referèndum de Catalunya ens surt dient que ell parlava d’una nació “lingüística”. Ves per on!

El PP no veu enlloc les càrregues policials del refèndum de l’1 d’octubre, (si altres neguen l’Holocaust...). També va dir el seu cap de files a Catalunya (i els demés) que en segons quines escoles es va contra la llengua castellana sense aportar dades concretes, tot de forma vaga. Apliquen el principi del Ministre de Propaganda de Hitler: una mentida repetida aquí i allí moltes vegades esdevé una veritat fins i tot, de vegades, compartida pels contraris.

Tret dels darrers dos paràgrafs tota la resta val pels demés: PDECAT, ERC, fins a IU, ICV-EUA, etc.

Sols la CUP escapa, surt d’aquesta dinàmica. Sabran mantenir-se així? Veurem!

Cal que ens vacunem contra això i exigir que ens aclareixin on ens volen portar.

Roger Caballé

Notícies relacionades