El nom dels partits polítics

Un ciutadà, un votant dels anys 30 del segle passat, i anteriors, tant aquí com arreu d’Europa, podia saber què representaven les sigles dels principals partits i votar-los o apropar-se en conseqüència: Partit Comunista, Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), Fascista, Falange,etc.

Ara, les sigles no sols no ens diuen, expliquen res, ans tot el contrari: Partit Popular (PP) és el que estomaca més les classes populars. És el representant de la patronal, dels grans negocis i de la corrupció inherent. Neguen la violència policial de l’1 d’octubre talment com la negació del Holocaust per part de qui tots sabem.

Ciutadans (C’s): Què voldrà dir? Que sols representa el mon urbà a partir de un determinat cens de població? Si és per tota la gent, no ens diu res. Veiem que, tret de la corrupció, que no hi ha encara una estadística de posats a prova, representen exactament els mateixos interessos que el PP.

Podemos (Podem): Si sols anés adreçat als homes pensaríem que són un remei contra la impotència sexual, sigui per edat o contrarietat fisiològica. Per ara, sembla que s’adrecen als més desfavorits econòmicament amb un discurs adient.

En Comú: Amb aquest títol sembla que no volen destacar en res, un partit de Cooperatives.

Izquierda Unida/Esquerra Unida i Alternativa: Aquest sí que s’entén la primera part. Cal mirar la pràctica i jutjar. Allò d’alternativa no sé de què va. No crec que sigui un terme taurí.

Iniciativa per Catalunya: També aquí cal esperar que s’expliquin. Hi pot haver tot tipus d’iniciatives i no ser polítiques.

CUP: Candidatura de Unitat Popular. La P respon a la veritat. La U ja veurem.

Partit Socialista Obrer Espanyol (aquí PSC): He deixat pel final aquest partit per la claredat de les seves sigles. Llàstima que a la pràctica sigui tot el contrari: quan bancs i caixes van fer fallida (els que ho feren) i per compte de deixar-los caure com en qualsevol empresa, PP i com un be el PSOE, s’afanyaren a que tots els seus deutes fossin pagats per nosaltres, el poble. I així ens va (Mariano i Pedro). Per cert, per poder fer aquesta maniobra es va haver de modificar la Constitució. Sembla que es va reeixir en poques hores per aquesta finalitat, quan per altres, això pot requerir mesos i anys per tocar una sola coma.

 

Però, si mirem a la Història, i a la del PSOE, veiem que ja durant la Dictadura de Primo de Rivera, a la dècada dels 20 del segle passat aquest partit hi va col·laborar. I que amb els fets del 6 d’octubre de 1934 el PSOE va fallar també. Perquè cal recordar que quan el president Companys fa la proclama de l’Estat Català dins la República, ho fa per que era una revolta junt amb el sindicat anarquista i el PSOE. Fallà aquest darrer. La cèlebre revolta dels minaires asturians va ser llavors sufocada pel General Franco. (Llegiu Història, Viquipèdia,etc.)

Qui tingui avis d’aquella època, interessats pels esdeveniments polítics, li ho podrà corroborar.

Roger Caballé

Notícies relacionades