Legal, legítim i dret a decidir

Legalitat: normes reguladores de convivència cívica que surten de un poder constituït. És una regla d’acció imposada per una autoritat superior.

Legitimitat: ve del Dret Universal. Són normes fundades en Dret, en principis universals acceptats inherents a les persones, més relacionats amb la llei que no amb la justícia d’un tribunal.

Dret a decidir: reconegut internacionalment com a legítim i que permet que una comunitat definida en un marc geogràfic concret, amb la seva història, llengua i eventualment altres trets diferenciats vulgui configurar un Estat propi.

Ja veiem que Catalunya invoca legitimitat per votar i decidir en conseqüència, mentre Espanya invoca la “seva legalitat”. Legalitat fonamentada en la herència franquista i com a tal practica allò que “el que manda tiene siempre la razón”: estar a càrrec del govern els faculta per canviar lleis, jutges, promeses electorals,etc.

Que quedi clar: si no han emprat la força ja, malgrat les pressions internes del PP de tot ordre, es perquè tenen en compte que hi ha una galeria des d’on ens miren: la UE. Crec que ja és hora que actuem prudentment segons aquest criteri “europeu”, denunciant tot això (si no s’ha fet ja): dret d’autodeterminació front a una legalitat dissenyada per no fer-lo possible.

Recordem: Hitler puja al poder per mitjà d’eleccions. Legítim i legal. Fa lleis com les d’exterminació per raó de raça, nacionalitat, discapacitat,etc. Tot ben legal, 100% il·legítim.

Roger Caballé

Notícies relacionades