El corredor de la Mediterrània

S’anomena així el projecte d’unir per via fèrria el port d’Algesires, prop de l‘Estret de Gibraltar on 14 kilòmetres separen Europa d’Àfrica, amb el centre d’Europa. Sembla que la idea neix al sí de la UE perquè l’enorme trànsit de mercaderies que venen d’Àsia, especialment  del seu est i sud, passa en major part pel Canal de Suez; recorre tot el Mediterrani per anar a desembarcar als ports del Canal de la Mànega, anglesos, belgues i neerlandesos; i des d’allí per via fèrria tira cap al continent europeu.

Si ens fixem en el mapa d’Europa, veiem que l’anterior recorregut descrit suposa fer la volta a ¾ parts de la Península Ibèrica, vorejar tot l’oest de França i després de desembarcar les mercaderies i traspassar-les als vagons ferris, portar-les a destí. Si, per contra, s’arriba en tren des del port d’Algesires, s’estalvien milers de kilòmetres i no cal fer transbord dels productes fins l’estació de destí. Està pensat, també, per a quan tard o d’hora Àfrica entri seriosament al mercat amb els seus productes.

Dins d’Espanya, això pot suposar un avantatge competitiu no sols per als productes catalans i valencians, també per als murcians i andalusos (meitat oriental).Deixo apart si això pot suposar alguna mena de peatge a cobrar per l’ús del territori. Malgrat això, el govern del PP, en comptes de la línia recta, opta per anar del port a Madrid i des d’allí repartir joc per a afavorir sols el gran grup econòmic de la capital. Pot ser que expliquem això (i altres coses) als espanyols i ho incorporem al nostre argumentari.

 

Roger Caballé

Notícies relacionades