"Catalunya, colònia espanyola?" Roger Caballé

En primer lloc definim els termes colònia i metròpoli. Metròpoli: és el país o nació dominant. Colònia: és el país o nació sota el jou metropolità. Característiques de tota relació colonial: a la colònia se li sostreuen la Hisenda i la Cultura: Història, llengua i valors col·lectius. La Hisenda es l’objecte motiu de la conquesta. Poden ser les primeres matèries o bé les explotacions agroforestals. És evident que Catalunya no disposa de res d’això. Ben al contrari, el nostre territori amb un 40% de més del 20% de pendent el fa inhàbil per agricultura intensiva i grans assentaments urbans. Espanya ho té molt millor.

Aleshores, cal saber com es produeix aquest drenatge de diners, dèficit fiscal o com es vulgui dir, que feu exclamar a Rajoy en la campanya electoral de fa 4 anys:con el concierto económico vasco-navarro aplicado a Catalunya, España es inviable. (Aquest “concierto” fa que els bascos i els navarresos recapten els impostos i sols envien a Madrid la part proporcional de les despeses dels Ministeris d’Exteriors i de “Defensa”, a més de les de la Casa Reial.) Tret d’això, la resta es queda per a ells. Espanya necessita aquest drenatge de Catalunya perquè el seu sistema econòmic, el teixit empresarial, no està enfocat cap a l’eficàcia, competitivitat, exportació, i en lloc d’això va majorment a obra pública, infraestructures i altres dispendis no rendibles que van a fons perdut.

I no es que ens ho agraeixin o que ens respectin en els trets no materials i que ens diferencien: llengua, història i valors col·lectius diferencials: Cultura. La primera regla de la colonització és esborrar la història del colonitzat: què és sinó això de dir que Espanya com a tal i com és ara ja te no sé quants mils d’anys? I els de l’Academia de la Historia ben calladets. Per a què els paguem? Tampoc la nostra llengua en surt ben parada: recordem el Ministre Wert (i molts altres polítics) volent castellanitzar-nos per així fer-nos més espanyols: solament el castellà és espanyol: la lengua del Imperio. Fins i tot a Aragó varen fer mofa del català i de la seva pròpia fabla (llengua aragonesa) rebatejant-les de forma insultant. I tampoc la Real Academia Española de la Lengua aixecà la veu. En temps de Franco en això sí que el propi Pemàn (franquista fins la mèdul·la) defensà el català. Quina diferència amb el mon anglosaxó on no han canviat els noms geogràfics de Califòrnia i altres indrets malgrat que els hi costi pronunciar-los. Quant cobren els Acadèmics per restar callats?

I aquests son els valors que defensen amb la nostra contribució”! Si a Catalunya això no es veu clar, “que Santa Llúcia ens conservi la vista”, que es deia abans. I que consti que durant uns anys les colònies africanes tingueren la consideració de províncies espanyoles talment com Segòvia o Albacete i els veiem a les Corts espanyoles amb les seves vistoses i exòtiques vestimentes. Com veiem, així fineixen les glòries d’aquest món.

Democràcia i Divorci equivalen a Llibertat. Imperi: domini en tot, ni democràcia ni llibertat.

No veig argumentació contra l'independentisme.

Roger Caballé

Químic

Notícies relacionades