Quina culpa té la CUP?

Hi ha un clam en els escrits d’opinió de tot tipus de mitjans contra l’actitud de la CUP no facilitant la investidura de Mas, que no era el cap de llista de JUNTS pel SI, i això darrer, per què?

En tota lluita per la indehi va també la lluita de classes: dretes i esquerres, aquí i arreu. Sortosament aquí sense armes, que per ara ningú les vol. Per tant, seran els vots els que decantin la balança.

La posició de la CUP era clara de bell antuvi: no entrar en cap govern que no sigui marcadament de caire social, solidari i republicà. Els resultats electorals no avalen la més mínima possibilitat d’una coalició de la CUP amb altres. A parer meu la CUP ha introduït un concepte inèdit en política: la honestedat i el ser conseqüents  amb el discurs electoral. I jo em pregunto: es això possible? Diuen que la Política es l’art (o artimanya?) de fer compatibles els termes de contraris. A parer meu la CUP no combrega amb això. Tinc seriosos dubtes sobre aquestes qüestions. I una pregunta a l’aire: es pot quantificar l’honestedat, l’honradesa? Vull dir si s’és o no. Al 100%, o si no, ja no ho és.

I per què no s’ha anat a cercar una avinentesa amb el grup de Catalunya sí que es pot?. Perquè el seu electorat permet (o permetia) modificar l’aritmètica. Clar que després de les diatribes contra l’Ada Colau i el que significa ens hem tancat les portes. Quan aquesta senyora arribà a l’alcaldia pensava anar a la Meridiana l’11 setembre, més endavant va dir que tenia dubtes i finalment no hi va anar. I què podíem esperar després dels vituperis contra el seu procedir, sense ajustar-se a la veritat i oblidant les malifetes del govern Trias amb contractes públics milionaris, alguns fins el 2023, també legals, compromesos poc abans de les eleccions?

El popurri de Junts pel Si aglutinava tot l’altre ventall del independentisme fora de la CUP, i li ha faltat un poc per assolir tot solet un parell o més d’escons. I després del recompte de vots crec que l’actitud hostil a tot el que no entrava en aquell món ha foragitat els dubtosos.

No ens queixem més i adoptem  un altra actitud. No som els reis del mambo, com es deia abans.

Roger Caballé

Químic

Notícies relacionades