Quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Aquest dies es parla molt, del perill que corren les pensions, la sanitat pública, de la necessitat de l’allargament de la nostra vida laboral, que cada cop tenim menys llocs de treball, que el futur són les noves tecnologies, de la necessitat d’una formació més especialitzada, de la gran integració de robots al moón laboral, etc.

Si ens parem un moment a pensar, el món del treball està canviant contínuament i a una gran velocitat; qui ahir era un tècnic, demà no ho serà. Què fem per solucionar aquests perills del progrés?

La corrupció creix, cada dia veiem com surten a la llum nous casos de corrupció, però les actuacions sempre són les mateixes, el sistema està tocat, però ningú ho soluciona. Per què no poden? O per què no volen? Quants milions d’euros han defraudat tots els que estan imputats en aquest casos? Quina part dels pressupostos dels estats representen? No ho entenc, tots som conscients d’aquests fets però no fem res, i quant ho fem, ens perden en un marc legal tan complicat que passen anys i anys abans de sortir una sentencia, que no sempre és prou contundent per als danys que han fet residents de Patronals, membres de consells de direcció de grans empreses (petites també), polítics, administradors de bancs, etc.

Si tots aquests diners que han robat tornessin a les arques de l’Estat, potser podrien solucionar alguns d’aquests problemes. Si els grans beneficis de moltes empreses fossin una mica menys grans, podrien repartir més entre els treballadors, fer unes pensions més justes, una sanitat millor i, en fi, una societat més social en què tots poguessin aspirar a tindre una vida més senzilla i no com ara que ens passem tota la nostra vida sobrevivint a un mar de tempestes en què molts cops no som capaços de trobar un port un guarint-se de la turmenta.

En fi, quin futur ens espera i quin futur tindran els nostres fills?

Xavier Sans i Cordomí

Notícies relacionades