"Què està passant a Sant Cugat?" Rafa Usero

En un article d’en Jofre Llombart del 31 de juliol al Diari de Sant Cugat parla d’allò que no li agrada del nostre poble. Aclareix que no es tracta de Sant Cugat, sinó d’alguns santcugatencs. Detecta en els darrers mesos un augment de la mala educació al volant. Constata de manera  subjectiva i personal una actitud depredadora –jo diria prepotent- en conductors principalment de tots terrenys. “Sembla com si els cotxes més potents i més cars tinguin privilegis viaris respecte als altres més modestos” afegeix.

Jo ja fa temps que li dono voltes al tema. En un article meu aparegut el 6-9-2011 a la web del Tot anomenat “Ai els Túnels!” constatava una pujada del preu de l’habitatge i una fornada de nous ciutadans d’un poder adquisitiu més alt que en estava canviant el poble.

En un nou article a la mateixa web del 23-6-2012 anomenat “Voluntaris, in-voluntaris i contra-voluntaris”  feia esment de la manca de voluntaris. Deia “pocs fan molt i molts no fan res”. Sobre la solidaritat ciutadana plantejava de nou en un altre article el 6-5-2013 la dificultat de Càritas d’aconseguir 800 inscripcions de 10 € mensuals que no ho han assolit mai. Heu pensat quants santcugatencs en som?

Us exposo unes quantes anècdotes recents.

L’incident protagonitzat per una part del públic en la ballada del Paga-li Joan infantil durant la Festa Major d’aquest any ha fet replantejar-me la pregunta que encapçala l’escrit. Llegiu, si teniu a mà, l’article de l’Esther Madrona al Diari de Sant Cugat del divendres, 3 de juliol.

Al mateix Diari hi ha un escrit de Marcel Josep Olza demanant què passa amb la Festa Major . Explica en el seu escrit el comportament poc cívic d’una part de públic en sortir d’un concert. “S’estan perdent moltes coses” diu textualment en el seu escrit.

En un escrit que no fa gaire publicava Víctor Alexandre referent a que havia estat observador d’un conflicte entre una mare que necessitava aparcar per a deixar la criatura a l’escola i un altre vehicle que no va voler retirar-se un xic, tot i que ningú l’impedia, per poder-lo fer.

O la gran quantitat de cotxes de luxe que aparcaven i omplien de gom a gom, dificultant la circulació, a la Plaça del Rotary per a deixar el fill a l’escola del costat.

Algú em raonava que aquesta tendència personalista i egoista de la ciutadania es donava a tot arreu i no solament a Sant Cugat. I potser té raó, que la gran quantitat de missatges que rebem en el sentit que som únics i que tenim tot el dret, està donant el seu fruit.

Tot i així, voleu dir que a la nostra ciutat no ens estem passant de rosca? Voleu dir que ja no són uns quants com diu en Jofre i que, a Sant Cugat, s’estan perdent moltes coses, com diu el senyor Olza?

Penso que cal un estudi de l’evolució del poble, no per a  saber la quantitat d’habitants que som, sinó de la qualitat humana que tenim.

Rafa Usero

Mestre jubilat i actor.

Notícies relacionades