Mobilitat insostenible, per Joan Carles de Blas

La mobilitat sostenible és un repte glocal que al meu entendre ha d'anar molt lligat als estils o formes de vida de les diverses societats que habiten el planeta i en cap cas ha d'anar lligat a postureos.

Quan jo era petit recordo anar a peu a escola amb els meus germans perquè l'escola era a prop de casa, recordo anar a entrenar a bàsquet a peu perquè el club on jugava era a prop de casa, amb els amics ens trobàvem a la granja del barri, a prop de casa... La mare també anava a treballar a prop de casa. El pare era l'únic de casa que anava amb cotxe a treballar i ho feia de forma compartida amb el seu germà ja que treballaven junts.

El relat ens dóna certs indicis del que pot ser rellevant a l'hora d'assolir un alt grau de mobilitat sostenible. Passa, sobretot, per establir el lloc de residència en un indret on puguem desenvolupar tota la nostra activitat diària i quotidiana podent prescindir dels vehicles privats i si pot ser del transport públic, encara millor.

Treball, residència, activitats formatives i d'hàbits saludables han d'estar en un radi de necessitats de mobilitat de l'individu que ens permeti una mobilitat sostenible en totes les seves formes.

Mentre visquem en societats complexes que no tinguin resolta la conciliació entre totes o la majoria de les dimensions humanes que permeten un dia a dia saludable i sostenible, patirem per moure'ns i ho farem de forma insostenible.

Joan Carles de Blas Salvador Llicenciat en Filosofia i Màster en Polítiques Públiques de Seguretat

Notícies relacionades