Sobre l’espanyol postmodern i zones verdes sobrevingudes

Argumentava l'Excma. Sra. alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i Pagès, que la decisió de substituir zones d'aparcament gratuït al nostre municipi per zones de pagament era una "decisió dels veïns". La pregunta que jo plantejo avui és ¿de quins veïns i per què, alcaldessa?

I és que l'espanyol postmodern mitjà és un ésser que tendeix a confondre el fet de viure en un indret, tot i ser el propietari (en ús i aprofitament exclusiu) del mateix i els seus voltants. Com un gosset que orina per marcar el seu territori. "Aquest és el meu barri i aquí jo decideixo si vull zona verda, o no; si demà surt el sol, o no". Vostè perdoni. Que vostè visqui en un barri, no li confereix cap dret addicional, que no tingui qualsevol altre ciutadà, a decidir sobre aquelles polítiques municipals que ens afecten, immediatament, a un determinat col·lectiu, en aquest cas: al dels automobilistes. Siguem minoria o majoria. Per què es pressuposa que, pel fet de viure en un determinat lloc, les polítiques i decisions municipals que tenen relació amb el mateix només afecten als seus habitants més físicament pròxims? I si, per exemple, el veí no té, no ja automòbil, sinó carnet de conduir? No afectarà substancialment més el nou gravamen amb un tipus impositiu diferenciat sobre l’estacionament a la via pública a la gent posseïdora de carnet de conduir? Si vostè vol aparcar instantàniament davant la porta de casa seva, compri o llogui una plaça privada d'aparcament. I si no, tocarà donar voltes com hem fet tota la vida, els que no posseïm una plaça d'ús privat. I aparcar al carrer, que per aquest motiu paguem l’impost de circulació cada any.

Es just reservar places del centre a qui hi viu davant? Què passa amb els que vivim a la perifèria i hem d’acudir al centre de la ciutat per accedir als serveis més bàsics? I pregunta pels veïns: potser ells no reben visites de convidats, amistats i de feina? El que segur no és de justícia, és perjudicar a tots els conductors que tenen unes creixents necessitats de mobilitat en ple S.XXI, que no, no poden ser suplertes pel transport públic. Aquest perjudici consisteix a cobrar un impost revolucionari cada vegada que necessitin aparcar a la via pública per fer una gestió.

Si hom vol facilitar la rotació de vehicles a una zona amb alta demanda d'aparcament, pot, des d’establir una limitació horària (gratuïta) com es fa, per exemple, a Mataró (o a Valldoreix), fins a instaurar un sistema per punts i gestionar-lo amb una aplicació mòbil i / o els parquímetres. Les noves tecnologies son fantàstiques, menys quan es poden fer servir per reduir (o anul·lar) el cost dels serveis municipals al ciutadà.

En definitiva, a la seva mà es troba proposar solucions del S. XXI per a problemes del S. XXI. O també pot, naturalment, apujar-se al carro de les zones verdes, les zones blaves, i les zones arc de sant Martí; tot culpant als ciutadans, ja de pas, de les seves desencertades propostes amb afany recaptatori.

Javier Gallardo Alday, secretari general de Noves Generacions de Sant Cugat

Notícies relacionades