La lluita serveix. Sempre.

Passo avui, dimarts 18, per la rambla del Celler. No veig la Yolanda a l'entrada de l'Ajuntament, com els últims dies. Continuo caminant i veig una cara familiar que camina cap a mi, no aconsegueixo esbrinar qui és, però la conec. Quan ens creuem, la crido: “Yolanda!” S'atura, sí, era ella, somrient. També em ric: “És que amb els cabells recollits i amb roba no et coneixia”, i riem junts. “Què passa?”, pregunto, “has solucionat alguna cosa?” “Sí, sí”, em contesta, i comença el seu relat. “Ahir vaig entrar al Ple de l’Ajuntament, sobre les quatre”. “Vas entrar vestida i un cop dins et vas despullar com em vas dir ahir a les 12 que faries?” “Exacte, això vaig fer, i vaig començar a explicar la meva situació. A la poca estona van entrar els policies i em van treure, em van portar a la comissaria dels Mossos, i allí vaig passar la nit, al calabós”. “Perquè et van portar?” “Diuen que he comès desacatament i no recordo si em va dir insults (que no és cert)”.

“Quan em van soltar, vaig a Serveis Socials, a veure quina solució em donaven. Vacil·len, no ho tenen clar. Si no em donen la solució que demano, un habitatge, ha de ser a Sant Cugat, aquest és el meu poble i vull viure aquí, em torno a plantar davant de l'Ajuntament i seguiré lluitant”. Li contesten que això si us plau no, que donaran amb una solució.

Dimarts 18 a les 16h, Rambla del Celler. Yolanda amb els impresos sota el braç: “M'han donat un lloc on quedar-me provisionalment per dos dies, perquè segons em van dir, hi ha un congrés a Barcelona i els allotjaments estan al màxim. Després em passen a un aparthotel, per a una persona, on viuré”. “Et va bé la solució, et serveix?” “Sí, sí, és pel que jo lluitava, i en la pàtria del 3% no hi ha cap altra sortida que lluitar”. Segueix somrient, ens donem una abraçada, va cap a l'Ajuntament (crec)... encantat d'haver-te conegut Yolanda.

Per si queden dubtes, la lluita serveix. No hi ha cap altre camí. Als de baix mai ens han regalat res, tot s'ha barallat. Aquí i a tot arreu. No ho oblidem. Gràcies Yolanda.

Julio Sánchez

Notícies relacionades